Les esglésies van patir la fúria revolucionària durant la guerra de 1936 a 1939 i, acabada aquesta, el règim franquista va crear la Junta Nacional de Reconstrucció de Temples Parroquials, que va acceptar la construcció d'una església de nova planta a Sant Julià de Ramis, ja que l'antiga, anomenada dels Sants Metges, quedava molt allunyada del centre de la població. Així, a partir del 1939, en temps del bisbe Josep Cartanyà, es va començar a construir una església, seguint un projecte de l'arquitecte Jordi Bosch.

Les obres, però, van quedar definitivament interrompudes als anys seixanta per falta de recursos, i no ha estat fins a l'any 2008, amb l'arribada al poble del rector Francesc Planella que s'han reactivat.

Val a dir que els darrers temps s'ha reestructurat el presbiteri, s'ha posat vitralls, s'ha pintat, s'han renovat els bancs i s'ha coronat el campanar, que havia quedat inacabat i era una font de problemes i d'humitats.

El campanar no s'ha pogut rematar, però, segons el projecte original, que preveia una agulla esmolada i molt alta. Simplement s'ha acabat i dignificat l'obra incompleta.

Els feligresos, amb aportacions desinteressades, entre elles una d'anònima de 22.000 ?, han contribuït amb l'Ajuntament a finançar aquestes obres. També el Consell Comarcal, el Bisbat de Girona i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que hi ha destinat 40.000 ?.

Si bé encara no s'ha confirmat oficialment, es treballa amb la data del 9 de gener per inaugurar unes obres que van començar fa més de 70 anys, i que el dia 27 de setembre de 1942 van acollir l'acte de benedicció de la campana d'un campanar que quedaria inacabat fins avui.