Eens hauríem d'haver

quedat a casa

De Llàtzer Garcia. Companyia teatral Arcàdia. Intèrprets: Guillem Motos, Marta Aran, Mima Riera, David Ortega i Laura López. Direcció: Llàtzer Garcia. D DIES: 19, 20 i 21 de novembre de 2010. Sala la Planeta de Girona. Festival Temporada Alta.

ns hauríem d'haver quedat a casa és el títol de l'obra que el jove dramaturg Llàtzer Garcia (Girona, 1981) i la companyia teatral Arcàdia estrenaven divendres a la Planeta, i per sort no és en absolut la sensació amb la qual els espectadors van sortir de la sala. Perquè Garcia, amb el suport d'un grup d'entusiastes actors, joves com ell, ha sabut bastir una funció entretinguda, divertida (a vegades, molt) i que tot i els seus moments fluixos deixa un regust final satisfactori, agradable. I a més, i encara que pugui semblar contradictori amb el missatge que desprèn el muntatge, fa reflexionar, i molt, sobre el teatre.

Quedi clar d'entrada que no és una obra rodona, que li costa d'arrencar, que té alts i baixos, i que al final segurament s'allarga massa en una mena de festival de fi de curs en el qual els intèrprets, com si fossin estudiants de teatre acabats de llicenciar, demostren les seves habilitats en disciplines diverses (clown, màgia, mim, cant, ball...). I no cal, perquè els mateixos actors ja evidencien abans un nivell ge?neral elevat i malgrat semblar una mica insegurs al principi -potser els famosos nervis de l'estrena-, a mesura que avança l'acció es deixen anar i aconsegueixen moments de gran qualitat. I el més important, una interacció completa amb un públic que va riure amb ganes (perquè l'obra i la interpretació ho demanaven) en nombro?sos passatges del muntatge, i que fins i tot va aplaudir un mutis de Laura López després d'una hilarant versió del clàssic Make 'em laugh de Cantando bajo la lluvia.

Una altra cosa és el missatge final que sembla plantejar Garcia, i que almenys es verbalitza en boca d'un dels seus personatges, al qual la resta secunda: amb altres paraules, que el teatre no ha de fer pensar gaire, que el que ha de fer és entretenir, divertir, i poca cosa més... I si és així, què fem amb el 90% de la programació de Tempo?rada Alta, un festival que cada cop presenta més muntatges "profunds", com el que a Ens hauríem d'haver quedat a casa-teatre dins del teatre- els parodia desca?ra?da?ment? Vista la reacció del públic da?vant de l'espectacle d'Arcàdia i davant d'altres de més "serio?sos" -no cal anar massa lluny ni en el temps ni en l'espai; només comparar la cara dels espectadors que sortien fa quinze dies de la mateixa sala la Planeta després d'haver assistit a un nou atemptat (i en van...) contra l'obra de Shakespea?re amb la que tenien els que en sortien divendres-, potser els responsables de Temporada Alta haurien de fer, també, una reflexió.