L'Arxiu Municipal de Girona continua donant sorpreses. L'editorial Efadós ha trobat una oportunitat en el ric patrimoni de fotografia panoràmica que conserva el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'arxiu gironí per publicar el llibre Girona panoràmica.
El volum, que es presentarà divendres vinent (19.30 h) al Saló de Plens de l'Ajuntament, aplega una trentena d'imatges panoràmiques preses entre els anys 1890 i 1970 amb la intenció de mostrar la totalitat de la ciutat d'un sol cop d'ull.
Segons Joan Boadas, director de l'arxiu, no totes les ciutats tenen un fons històric de fotografia ?panoràmica, i el fet que Girona el tingui significa que la ciutat ha inspirat al llarg de la història no tan sols artistes plàstics, sinó també fotògrafs. Aquests fotògrafs van veure en l'urbanisme de Girona una oportunitat comercial perquè els seus treballs estaven concebuts per vendre'ls.
El llibre Girona panoràmica exhibeix aquestes allargassades fotografies elaborades a partir d'una tècnica que es basa en successius enquadraments encadenats per després cosir-los fins a obtenir la imatge final, que vol ser única i mostrar tota la ciutat.
El llibre inclou obra dels fotògrafs Salvador Crescenti, Foto Lux, Fotografia Unal, Josep Jou, Narcís Sans, Àngel Toldrà, i Josep Thomas Bigas.
L'edició d'aquest llibre té un indubtable interès històric ja que permet entendre la ciutat com un ésser viu, amb un urbanisme sempre canviant, per la comparació de les imatges més antigues amb les més actuals. En aquest sentit, el llibre proposa també una excursió cronològica per la ciutat física.
Les imatges panoràmiques es completen amb la reproducció d'altres fotografies complementàries que ajuden a comprendre la metamorfosi de la ciutat amb el pas dels anys i de les vicissituds històriques.
Així, al costat de la pervivència del patrimoni monumental, com el campanar de la Catedral i de Sant Feliu, el Pont de Pedra o els convent de Sant Domènec, trobem la ciutat que poc a poc es va evaporant. Són les imponents muralles de Jaume I, o la plaça de Sant Agustí, espai obert arran de la desamortització del convent homònim, i a l'extrem oposat, la urbanització de la zona que ocupava l'antic convent de Sant Francesc, que es va veure substituït per l'inconfusible perfil del gratacels popularment conegut com el bolet, referència de la ciutat contemporània.
