L´atzar ha volgut que els dies de les vagues i les protestes al carrer per la duresa del rescat econòmic coincideixin a Grècia amb el renaixement d´una de les meravelles de la humanitat. L´Acròpolis d´Atenes floreix de nou amb la retirada, fa uns mesos, de les bastides que han tapat el monument durant trenta anys d´inacabables obres de restauració. I coincidint amb aquesta nova etapa d´esplendor que promet fresques riuades de turistes redemptors, s´ha col·locat a la sortida del recinte, lloc obligat de pas, una placa que reprodueix la frase de lloança que el rei Pere el Cerimoniós va escriure en català l´any 1380 : «La pus richa joya qui al mont sia».
En plena presència medieval catalana a Grècia, el cultivat Pere IV, autor d´una de les quatre grans cròniques medievals, va ordenar que una guarnició d´homes protegís l´Acròpolis i va escriure les esmentades paraules d´admiració al monument de l´antiguitat clàssica, cosa que apunta en el monarca una sensibilitat especial per l´humanisme abans de l´esclat del Renaixement. Gravada sobre la blancor refulgent del marbre, la inscripció, situada al peu dels Propileus, al costat de la porta de Beulé, per on transiten més d´un milió de visitants anyals, diu literalment: «Lo castell de Cetines és la pus richa joya qui al mont sia (Pere IV d´Aragó, 11 de setembre de 1380)», amb la seva corresponent traducció al castellà modern: «El castillo de Atenas es la más rica joya del mundo (Pedro IV de Aragón, 11 de septiembre de 1380)», i a l´anglès «The castle of Athens is the most precious jewell in the world (Peter IV of Aragon, 11 september 1380)», i també en grec, en el corresponent alfabet ciríl·lic. Firmat: «Embajada de Espanya» i «Instituto Cervantes».
La iniciativa ha comptat amb el suport de Carmen Caffarel, directora de l´Institut Cervantes, del Ministeri d´Afers Exteriros i Cooperació. La inauguració oficial de la placa no es farà fins al 2011, pel 700 aniversari de l´arribada dels catalans a Atenes. Els actes inclouran una exposició sobre la presència catalana, a l´Institut Cervantes, un cicle de conferències, i l´edició d´un facsímil d´aquest elogi en grec, català, castellà i anglès. És extremadament dificultós que el govern grec accedeixi a exhibir cap tipus d´ensenya prop del recinte sagrat de l´Acròpolis. En el conjunt monumental només n´hi ha una altra instal·lada al segle XIX per la República Francesa en memòria de l´arqueòleg que va recuperar la porta de Beulé.
Una de les ànimes que han fet possible la placa és l´activista cultural empordanès Eusebi Ayensa, defensor del pluralisme, director de l´Institut Cervantes d´Atenes, el qual ha sabut portar a bon port una iniciativa que, de fet, té quasi un segle d´antiguitat, ja que l´historiador català Antoni Rubió i Lluch, a qui devem els primers estudis sobre la presència catalana a Grècia en el segle XIV, va proposar l´any 1927 a José Muñoz Escámez, president de l´Institut Arqueològic Ibero-americà d´Atenes, que per comptes de commemorar un fet d´armes com l´aniversari de la batalla del Cefís, que va comportar la conquesta del ducat d´Atenes pels Almogàvers el 1311, d´ingrat record per a grecs i francesos, es posés la placa.
Convençut de la importància del text de Pere IV el Cerimoniós, Eusebi Ayensa va proposar a finals de l´any passat el projecte, que la Comissió Arqueològica Central del Ministeri de Cultura de la República Hel·lènica va aprobar per unanimitat la proposta el passat 14 d´abril, i la placa ha quedat instal·lada les darreres setmanes, pendent de la inauguració oficial. El contingut i les característiques tècniques de la placa van ser fixades per les autoritats gregues. Ayensa ha expressat al Diari de Girona la seva «satisfacció» per l´èxit d´una iniciativa que convida a construir ponts.
Pere el Cerimoniós o del Punyalet (a causa del punyal que tenia per costum portar), IV d'Aragó, va néixer el 5 d'octubre de 1319 a Balaguer i va morir el 5 de gener de 1387, a Barcelona.
La relació catalana amb l´Acròpolis, a la qual anomenaven Santa Maria de Cetines, troba origen en la Companyia Catalana d´Orient, constituïda l´any 1281 per mercenaris a les ordres de Roger de Flor per lluitar en terres de la vasta illa de Sicília a favor de la Corona d´A
