Començada a escriure en els anys vuitanta, Anagrama publica ara Los sinsabores del verdadero policía, la nova novel·la pòstuma de l'escriptor xilè Roberto Bolaño, en la qual ja s'hi pot identificar clarament el seu estil i el seu territori literari malgrat el caràcter d'obra de joventut. Bolaño, que havia col·laborat amb Diari de Girona, va treballar de forma discontínua en aquesta obra, fins a la seva mort, el 2003, i curiosament és aquesta mateixa la darrera que serà publicada.

La vídua de l'escriptor, Carolina López, en una nota editorial al final del llibre, informa que la novel·la està integrada per tres escrits: Los sinsabores del verdadero policía i Asesinos de Sonora, de 50 i 100 pàgines respectivament, localitzats en l'ordinador de l'escriptor un cop aquest va morir. A més, hi ha un text, en part mecanografiat amb una màquina d'escriure elèctrica i en part imprès des d'un ordinador sense arxiu informàtic.

Aquest últim text mecanografiat, i el títol del qual és també Los sinsabores del verdadero policía, és, diu, "una novel·la completa de 283 pàgines, classificada en set carpetes, cinc de les quals es trobaven a la taula de treball de l'autor, juntament amb altres materials relatius a 2666, mentre que les altres dues parts es van descobrir en organitzar el seu llegat".

Les seves històries i protagonistes transiten per altres novel·les de Bolaño com a Estrella distante, Llamadas telefónicas, Los detectives salvajes i 2666, el centre ocult dels quals potser podria estar constituït per la present novel·la. A més, comparteixen alguns dels personatges, com Amalfitano, la seva filla Rosa i Arcimboldi.

L'editor Jorge Herralde assegura que "la lectura de la novel·la ens convenç que estem davant d'una obra d'una qualitat literària extraordinària, al territori de 2666 i Los detectives salvajes, és a dir, del Bolaño en la seva millor forma". Un territori literari en el qual, com puntualitza Herralde, ja apareix "el gran Bolaño de la maduresa" al mateix temps que es manté "el jove Bolaño poeta". En el pròleg, el crític Juan Antonio Masoliver Ródenas assenyala que Los sinsabores del verdadero policía, com 2666, és "una novel·la inacabada, però no una novel·la incompleta, perquè el més important per al seu autor no ha estat completar-la sinó desenvolupar-la". La gran aportació de Bolaño a la literatura és la "provisionalitat", sosté Masoliver, "una escriptura visionària, onírica, delirant, fragmentària i provisional" que trenca amb la realitat tal com s'havia entès fins al segle XIX.

Amalfitano, exiliat xilè, professor universitari, vidu amb una filla adolescent, descobreix al lector, a través de la narració, el desencantament polític, el seu amor a la poesia, que com en una paradoxa del destí l'obliga a abandonar Barcelona després d'un escàndol i el porta fins a la llunyana Santa Teresa. En aquest lloc mític i fronterer habiten tenebroses històries de dones assassinades, i també Pancho Monje, fill de la dinastia de les Expósito, i un altre jove, Castillo, falsificador de les pintures de Larry Rivers per vendre-les a rics texans.

Amalfitano coneix un mag, Arcimboldi, que és també un escriptor francès, la narrativa del qual, minuciosament descrita en un dels capítols, desplega la complexitat d'una sorprenent literatura. La sida, el desencantament de l'esquerra, una classificació de poetes o una lloa al tabac són alguns dels protagonistes de l'obra.