«Avui ningú gasta diners a gust en arquitectura»

DANIEL BONAVENTURA Rafael Moneo va centrar la seva lliçó de càtedra en els processos creatius que ha seguit per projectar obres emblemàtiques com el Kursaal de Sant Sebastià, la reforma del Museu del Prado de Madrid o la Fundació Miró de Palma, però al final, ja en el torn obert de paraula, algú va preguntar si "els clients del segle XXI tenen un nivell inferior", la qual cosa va donar peu a l'afirmació que "avui ningú es gasta diners a gust en arquitectura".

Rafael Moneo va fer aquesta afirmació i va explicar que això a Amèrica és així, amb excepcions com per exemple algú que projecta un hospital filantròpic. Segons Moneo, en general l'arquitectura ha significat més en altres moments històrics que en aquest i, com més desenvolupat és un país, menys compta amb l'arquitectura. "Per l'experiència que tinc, només a Suïssa se'ls gasten", va dir. En canvi, països en desenvolupament com els països àrabs lucrats amb les rendes del petroli, que encara fan projectes arquitectònics mastodòntics.

La Catedral de Girona

Continuant amb aquest raonament, l'arquitecte va explicar que, abans, l'arquitectura acompanyava l'acció del poder, per exemple a Roma, i també a l'Europa de l'edat mijana: "Si un pensa en la dimensó de la Girona del segle XII i XIII i analitza la catedral que estaven construint, s'adonarà que era una obra molt ambiciosa". "No hi havia una mentalitat restrictiva".

José Rafael Moneo (Tudela, Navarra, 1937) va inaugurar ahir les Lliçons d'arquitectura, on l'arquitecte exposa el seu pensament i proposa discutir les seves idees. Moneo ha estat convidat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG, i les sessions se celebren a la Fontana d'Or, on hi ha l'exposició commemorativa dels 20è aniversari de la càtedra. Amb motiu del seu 20è aniversari, la Càtedra ha traslladat les seves activitats al centre de la ciutat, per apropar-se al públic en general. Moneo, que té un total de 250 alumnes inscrits, que ocupen diverses sales de la Fontana d'Or i alguns han de seguir la conferència en pantalles, donarà per acabada la seva activitat a Girona avui a la tarda.

Durant la intervenció d'ahir, Moneo va negar el tòpic que l'arquitecte té l'habilitat de "donar gat per llebre", i es va preguntar quantes vegades "un dentista ha encarregat un xalet en una urbanització de tercera i l'arquitecte s'ha volgut lluir, però ha acabat per fer el ridícul".

"Un no es pot enganyar, el client ha de ser d'una gran ajuda, un projecte s'ha d'adequar molt al pressupost, en cas contrari, l'arquitecte s'enganya a si mateix".

Obres emblemàtiques

L'autor de la reforma del Museu del Prado de Madrid, l'estació de ferrocarril d'Atocha, també de la capital espanyola, l'Auditori de Barcelona o la Catedral de Los Àngeles, es va centrar ahir en alguns dels seus edificis, entre ells el Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida, que li va venir com anell al dit per explicar la seva filosofia o pensament arquitectònic.

Així, Moneo va seguir a Mèrida la mentalitat constructiva dels romans. "És una construcció respectuosa amb la història, malgrat estar feta amb paràmetres moderns", va dir Moneo, i va afegir que l'ús del rajol vist continuat permet presentar totes les peces arqueològiques del fons en igualtat de condicions, sense singularitzar-les.

El mètode de Moneo és estudiar profundament l'entorn on s'ha d'inserir l'edifici, per això el projecte de Mèrida és completament de la Fundació Miró de Palma, on va optar per transmetre la fugacitat del moment dels quadres de l'artista, i també va jugar amb un estany amb aigua de la Mediterrània, per restiguir la badia que Miró havia perdut de vista amb l'esclat constructiu de blocs de pisos que s'interposaven entre ell i el mar.