L'Espai Volart2 de Barcelona acull a partir d'avui una exposició en la qual es contraposen les obres dels pintors morts Joaquim Llucià i ?Jaume Faixó i es posa en evidència que malgrat els seus diferents posicionaments tècnics, van compartir una mateixa actitud davant l'art.

Fins al pròxim 25 de juny, el públic podrà conèixer una cinquantena d'obres d'aquests dos artistes, sempre molt vinculats a Girona, i que també van compartir el fet d'haver patit la soledat i l'oblit per part de la crítica i del públic en general.

Les comissaries Glòria Bosch i Susanna Portell van explicar ahir en una trobada amb periodistes que amb l'exposició, Què sabeu de Faixó i Llucià?, volen reivindicar aquestes dues figures rellevants dins la història recent de l'art català i mostrar conjuntament els seus llenços, encara que ells pràcticament no es van conèixer ni es van tractar.

Joaquim Llucià, nascut a Vidreres el 1929 i mort a Barcelona el 1973, va iniciar la seva carrera, enquadrada en l'informalisme, a principi dels anys cinquanta, quan va descobrir Picasso, per qui sempre va sentir una gran admiració.

En un viatge a París coneixeria, poc després, Paul Klee i la seva intensitat cromàtica, i també va contactar amb el rus Kasimir Màlevitx, que el va introduir en la investigació de l'abstracció i en l'informalisme. En Volart2 hi ha algunes de les seves obres més característiques, en què crida l'atenció de l'ús de papers de plata de diferents colors com el lila, el rosa o el blau per a les seves teles, en les quals destaca la geometria i el treball de captació de la llum.

No obstant això, és la seva última peça, La Crucifixció, la que més impacte produeix, elaborada en un moment de depressió que el va arrossegar a la mort. El mateix any 1973 se'l va homenatjar al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona i a la Virreina amb una antològica.

Tres anys més tard es va exposar la seva obra al Dau al Set de Barcelona i el 1998 el Museu d'Art de Girona va organitzar l'última gran exposició sobre la seva pintura, L'ombra del temps.

De Faixó, les dues comissàries van recordar que va néixer a la mateixa Girona el 1952 i que allà va morir el 1998, considerat com un dels artistes gironins més rellevants de la segona meitat del segle XX pel seu treball innovador i compromès. Els dos pintors van buscar un ordre geomètric, però "l'exposició vol mostrar més que això i també ressaltar la necessitat que van tenir tots dos de treure el seu "jo" i anar més enllà del gest".

També reivindiquen la seva obra d'estudi, "en què mostren més clarament com eren", col·locant en una de les parets una pintura inèdita de Faixó titulada La Carcassa gironina (1969).