Va ser rodada el 1970, però encara avui continua sent una de les pel·lícules més trencadores del panorama fílmic català. El Vampir - Cuadecuc de Pere Portabella va haver d'esperar 38 anys a poder ser estrenada, però un cop va sortir a la llum es va reconèixer unànimement la subversió narrativa de l'obra del cineasta figuerenc, radicalment avantguardista ben entrats al segle XXI.
Així és com ha estat escollida com a cap de cartell en una mostra d'audiovisual contemporani espanyol, que la productora Ellen James presenta al XXVII Festival d'Hivern de Sarajevo que se celebrarà del 9 al 12 de febrer. Però Portabella no serà l'única representació gironina en un cartell amb una vintena de propostes; i és que també s'hi podrà comptar amb Las Variaciones Marker d'Isaki Lacuesta, i Sick Howlings From Babylon, d'Àlex Ribas (qui es presenta sota el nom d'Àlex Kozzak).
El jove realitzador gironí explica que la idea original per a aquest treball va sorgir arran de la seva tornada a Catalunya després d'un temps vivint a Berlín. «Vaig anar a viure a Sant Miquel de Cladells, just al costat de l'Eix Transversal, i allà vaig poder viure en primera persona la sobreexplotació del territori». Paral·lelament a la seva experiència personal van començar a créixer els fenòmens d'ocupació forestal a les Guilleries i les reivindicacions contra la MAT, i va decidir plasmar tot aquest corrent en un treball radical i ferotge, que combina imatges documentals de Marc Planas amb el material del mateix Ribas, i la música que Roger Mercader «Metroxylon», a qui havia conegut a Berlín, ha compost per a l'ocasió.
Aquesta peça reivindicativa segueix el corrent del «live cinema» o «cinema en directe», i vol anar més enllà de la simple plasmació d'una idea en imatges. D'aquesta manera, s'està desenvolupant un projecte paral·lel transmèdia, de tal manera que es crearà una instal·lació que, a través de Google Earth, connecti diversos vj's a diversos punts del planeta. La intenció és «recollir i mostrar tot d'informació sobre un món malaltís, com una metàfora dels orígens, d'allò més primari i instintiu», segons que explica Ribas.
En homenatge a Bòsnia
Entre totes les projeccions al festival també hi destaca Action Memory, formada per metratge inèdit que l'artista Enric Maurí va rodar a l'edifici en runes de la biblioteca de Sarajevo, i el documental Cançó Popular / Folk Song. Aquesta és una peça de Marta Delatte i Josep Almirall, creadors de la mateixa productora Ellen James, que a través de diverses entrevistes ret un homenatge a Bòsnia tot fent un repàs a la convulsa història de l'Europa contemporània.
La mostra, que compta amb el suport de l'Institut Ramon Llull, també ha programat una taula rodona on els artistes assistents al festival i els estudiants de l'escola de cine de Sarajevo reflexionaran sobre el present i futur de l'audiovisual contemporani espanyol.
«Experiència transmèdia»... Això què és?
Diversos mitjans, diverses plataformes i diversos materials, cadascun dels quals efectua una contribució valuosa a un tot. Això és, a grans trets, la narració transmèdia, una tècnica consistent en explicar històries a partir de múltiples plataformes i formats, i reconeguda pel seu ús dels mitjans de comunicació de masses.
Un dels casos que es considera com a exemplar de matriu intertextuals de béns de consum és l'univers creat amb Matrix. L'autor de capçalera sobre la matèria, Henry Jenkins, descriu l'estratègia adoptada pels seus creadors, els germans Wachowski, en aquests termes: «Distribuir la pel·lícula original (Matrix) per estimular l'interès; oferir alguns còmics a la web per mantenir l'ànsia de més informació per part del nucli dur dels fans; llençar l'anime Animatrix com a avançament del segon film (Matrix Reloaded) i posar a la venda el videojoc Enter The Matrix simultàniament, tot aprofitant la mateixa campanya publicitària; tancar el cercle amb Matrix Revolutions i després bolcar la mitologia completa per als jugadors en un joc massiu multijugador on-line. Cada pas en el camí està construït sobre el que ha tingut lloc abans, oferint al mateix temps nous punts d'entrada». Tota una nova estratègia narrativa que no seria possible sense les noves tecnologies.
