Cada any prop de tres milions de nenes i dones són víctimes de l'ablació genital al món, és a dir, vuit mil per dia, i la majoria d'aquestes mutilacions, que comporten greus riscos per a la salut, es practiquen durant la infància, entre els quatre i els catorze anys. Són xifres elaborades per organitzacions no governamentals, que amb motiu de la celebració avui, 6 de febrer, del Dia Mundial Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina, tornen a posar de manifest la violació dels drets fonamentals que suposa aquesta pràctica.

L'ablació femenina comprèn tots els procediments quirúrgics que consisteixen en l'extirpació total o parcial dels genitals externs o altres intervencions practicades en els òrgans genitals femenins per motius culturals o no terapèutics. Segons UNICEF, més de 70 milions de nenes i dones han estat sotmeses a l'ablació a Àfrica. En els últims anys aquesta pràctica ha augmentat a Europa, Austràlia, Canadà i Estats Units, a conseqüència dels immigrants procedents d'Àfrica i Àsia.

A les comarques gironines, ?l'any passat es van detectar prop de 14 episodis de risc que, per sort, van poder ser evitats gràcies a la intervenció dels Mossos d'Esquadra.

Segons les dades de Xarxa Actives, una plataforma formada per 12 ONG, a Europa hi ha 180.000 dones en risc de ser mutilades i a Espanya n'hi ha més de 10.000. Encara que en general es practica quan les nenes tenen entre 4 i 14 anys, hi ha països com Mali i Eritrea on es fa fins i tot a nenes menors d'un any. Els motius són diversos i tots ells són erronis. Tal com explica UNICEF, l'ablació es practica com a forma de mitigar la sexualitat femenina, també perquè es creu que els genitals són bruts, i perquè simbolitza el ritu d'iniciació de les nenes en l'edat adulta. A més, es pensa que la mutilació genital és un precepte religiós. La veritat és que l'ablació causa danys irreparables i pot causar la mort, així com el contagi de sida i hepatitis, infeccions agudes i septicèmia, entre altres malalties. A llarg termini és causa d'infertilitat, infeccions cròniques, relacions sexuals doloroses i pot comportar complicacions durant l'embaràs i el part, tant per a les dones com per als nounats.

L'organització Red Activas subratlla que el més habitual és que la mutilació es faci sense anestèsia, sense les condicions higièniques mínimes i no la duguin a terme professionals sanitaris. Per tot això, aquesta plataforma considera que per eradicar-la cal "intensificar els esforços" i donar suport a totes aquelles accions i polítiques que a cada país o ètnies hagin demostrat ser útils. Per la seva banda, l'ONG World Vision, que ha engegat un nou projecte per prevenir l'ablació a Mali, assenyala que a través de l'educació de la població i el suport a les dones és possible evitar que més nenes la sofreixin.

Segons la directora d'aquesta ONG a Espanya, Marisa García, a Mali la incidència de l'ablació és del 92,2 per cent sense diferències entre rangs d'edat, la qual cosa significa que passa de generació en generació a pesar que en aquest país es va prohibir que es realitzés en hospitals des de 1975.