La Berlinale va entrar ahir de ple en la cursa pels Óssos: d'un costat, amb Jeremy Irons i Kevin Spacey, dirigits pel debutant JC Chandor a Margin Call, i submergits en el Wall Street més tòxic; i per l'altre, amb la visió feridora de la dictadura argentina a El Premio, de la també primerenca Paula Markovitch.

"Vam voler reflectir la monstruositat del sistema financer, el que no significa que tots els que l'habiten siguin monstruosos. També són persones", va dir Chandor, qui va desembarcar a Berlín amb Irons, Spacey, Paul Bettany i Zachary Quinto, alguns dels grans actors involucrats al film.

A ells, a més del també magnífic Stanley Tucci, els correspon donar un contorn creïble al cobdiciós àmbit financer, "el món dels qui no coneixen la moral", en paraules de Spacey.

Actius tòxics, un recital de mànagers, brokers, càrrecs intermedis i caps despietats o desbordats, amb els veterans Irons i Spacey entre jovenets que volen guanyar milions i que no saben com gastar els que ja tenen: aquest és el món de Margin Call al Wall Stret de 2008, el de Lehman Brothers.

Va arrodonir la primera jornada a competició El Premio, el primer llargmetratge dirigit per Markovitch, nascuda a Buenos Aires i establerta a Mèxic. Ella reflecteix a través d'una mare i una filla, l'esquinçament causat per la dictadura argentina.

Mare i filla dormen vestides, en una casa on s'escola el vent, la sorra i fins i tot el mar, i la nena aprèn que si algú li pregunta sobre el seu pare, ha de dir que ven cortines. Però el pare no ven res: el creuen desaparegut o fins i tot mort, perquè mai no escriu. El film va ser acollit amb l'escalf habitual que Berlín dispensa al cinema argentí, tot i que no sigui el país que l'ha produïda.