L'escriptor Javier Cercas, autor del, per a molts, llibre definitiu sobre el cop de Tejero, Anatomia d'un instant, considera que l'assaig era la millor manera d'acostar-se a aquell moment històric, ja que «el 23-F és el nostre assassinat de Kennedy, convertit amb el temps gairebé en una ficció».

En una entrevista concedida al seu estudi, Cercas confessa que el propòsit del seu llibre era «acabar amb tota la quantitat de ficcions muntades sobre el cop del 1981», i per això el llibre «no té ficció». De fet, inicialment l'autor volia escriure una novel·la i va arribar a escriure'n fins a dos esborranys, però es va adonar que no funcionava.

Pensa Cercas que «de la mateixa manera que amb l'assassinat de Kennedy, sobre el 23-F s'havien acumulat llegendes, mitges veritats, mentides, i llavors escriure una ficció sobre una altra ficció era redundant».

Amb Anatomia d'un instant, Cercas pretén «acabar amb 30 anys de ficcions», uns anys en els quals s'han anat edificant falsos enigmes del 23-F i ficcions, entre elles, potser la principal, la teoria que el Rei havia organitzat el cop.

«És un disbarat, perquè si el Rei hagués organitzat el cop, hauria tingut èxit. El Rei el va parar, perquè només ell podia parar-lo», assenyala Cercas, qui no evita apuntar que el rei Joan Carles «va cometre errors abans del cop, de la mateixa manera que la classe política, i això va crear un caldo de cultiu propici al cop».

Un assaig i un experiment

Hi havia al 1981, sosté l'autor, «un clima de depressió col·lectiva», fruit d'«una crisi molt forta, un terrorisme que va matar més gent el 1980 que en tota la seva història, la sensació que el país s'esquarterava, que el Govern no governava, perquè Suárez estava en el seu pitjor moment i amb una classe política que va abandonar la correcció d'anys anteriors i va cometre frivolitats per fer fora Suárez».

Admet que malgrat que el llibre és un «assaig històric», al mateix temps és un «experiment narratiu», un fet «aparentment impossible»: «Intento dotar la Història, que per naturalesa és caòtica, d'un ordre, d'un sentit, i en això sí es pot dir que és una mena de novel·la, un experiment narratiu».

En la seva anàlisi, creu Cercas que «probablement un cop com el que tenia Tejero al cap no hauria prosperat, però sí que podria haver sortit un cop com el que tenia Armada, amb una conversió del sistema cap a una semidemocràcia, amb un govern de gestió presidit per un militar, que hauria acabat amb les autonomies i probablement amb el PCE».

Atribueix l'èxit que ha tingut el seu llibre, no només a Espanya, sinó també al Regne Unit, França, Alemanya o Itàlia, al fet que «la literatura és capaç de convertir el que és anecdòtic en universal i en aquests països s'ha llegit com la conquesta de la democràcia a Espanya», diu Cercas, qui ja està treballant en una pròxima novel·la, de la qual no vol revelar cap detall.