Robert Brian Tate (Belfast, 27 de desembre de 1921) ha mort aquest dimarts a Nottingham (Regne Unit). Considerat un dels grans hispanistes britànics del segle XX, era membre corresponent de la secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1966. Era llicenciat en Filologia Romànica a la Queen's University de Belfast l'any 1948 i, tot ?seguit, i fins al 1949, va investigar a Barcelona sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer.

Entre els anys 1949 i 1958 va exercir la docència a les universitats de Manchester, Belfast i Nottingham, fins que el 1958 va guanyar la Càtedra de Llengua i Literatura Hispàniques de la Universitat de Nottingham, on actualment era professor emèrit. L'any 2004 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Girona, centre a qui va llegar, també, el seu fons historiogràfic, llibres, documents, materials de treball i la seva biblioteca.

Amic de Sobrequés i Vives

Tate sempre destacava els papers que, a l'inici de la seva carrera universitària, van tenir les figures d'Ignasi González Llubera, catedràtic a Belfast, i Joan Batista i Roca, de Cambridge, dos catalans que el van convèncer que es dediqués a la recerca, que se centrés al Renaixement i que estudiés la figura quatrecentista del cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau.

L'any 1948 es va traslladar a Barcelona; vivia en una pensió al costat d'Els Quatre Gats i, tal com explica Mariàngela Vilallonga, catedràtica de la UdG i vicepresidenta de l'IEC, que el va conèixer personalment, "duia agafat de la mà un exemplar de la primera gramàtica anglocatalana, escrita per Joan Gili, el tercer català de la seva vida, per elaborar el seu primer estudi sobre Margarit", amb què l'any 1950 va obtenir el títol de Màster a la Universitat de Belfast, i pel qual quatre anys més tard va ser guardonat amb el premi Francesc Cambó de l'IEC.

Durant la seva estada a Catalunya, aprenia català a l'Ateneu amb Ramon Aramon i va mantenir amistat amb Martí de Riquer, Pere Bohigas, Anscari Mundó, Miquel Batllori i els historiadors gironins Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés.