El mar Mediterrani ha pujat 20 centímetres des del segle XIX, i el seu ritme de creixement s'ha duplicat fins a tres mil·límetres a ?l'any des del 1943, segons es recull a la segona edició del llibre Cambio climático en el Mediterráneo español, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO).

L'estudi presentat ahir confirma l'escalfament del Mediterrani al llarg del segle XX, tant a nivell superficial (uns 0,7 o 0,8 graus centígrads) com en les seves aigües profundes (0,1 graus). Un dels autors de l'informe i investigador de l'IEO, Manuel Vargas, va destacar aquesta darrera dada, reflectint que entre el 80 i el 84 per cent de la calor absorbida pel planeta ha tigut lloc als oceans. Tot i així, va precisar que el Mediterrani es comporta "de forma semblant a la resta del món".

Així doncs, la consegüent dilatació de la superfície de l'aigua, juntament a la pujada de la pressió atmosfèrica i la desfeta del gel, constitueix una de les causes d'aquest augment del nivell del mar, "que no només és degut als efectes del canvi climàtic, sinó també a canvis atmosfèrics naturals i normals".

A això se li ha de sumar l'increment de la salinitat del mar, que entre altres factors naturals, es deu principalment a l'acció de l'éser humà (tant per l'emissió de gasos que causen l'efecte hivernacle com per la construcció de preses, que disminueixen el percentatge d'aigua dolça al planeta).

Vargas va advertir que l'augment del nivell del mar en zones costaneres "sí és perillós", i que es perdrà costa, motiu pel qual els efectes d'una tempesta serien més greus si es produeixen sobre un nivell que està crescut que en l'antic. No obastant, va destacar que el perill depèn tant de la capacitat d'adaptació dels països com de la seva densitat de població.