Era, sens dubte, la candidatura de consens: factura clàssica, història de superació, interpretacions complexes, fotografia i vestuaris cuidats al mínim detall. Però no era la que hauria d'haver estat escollida, segons moltes travesses, la millor pel·lícula en una 83a edició dels Oscar ja tan entrada al segle XXI. Però tot i així, l'Acadèmia de Hollywood va ser conservadora i va entronitzar El discurs del rei en una gala ensopida, que malgrat els esforços d'Anne Hathaway (i en menor grau, els de James Franco) va anar clarament de més a menys.

I és que haver premiat La red social, la gran triomfadora dels darrers Globus d'Or, suposava donar l'alternativa a una generació de cineastes que, tot i no ser ja criatures, sí que suposen una nova manera d'entendre i de fer cinema. Oberts al gran públic, però sense perdre el seu segell, els màxims candidats d'aquestes noves formes eren presents en les nominacions: el favorit David Fincher (a qui Tom Hooper, artífex de la història del tartamut rei Jordi d'Anglaterra, va arrabassar l'estatueta), Christopher Nolan i la seva faula Origen; els Coen; i Darren Aronofsky, el Cisne Negro, que va marxar a casa només amb la merescuda menció a la seva protagonista, una embarassadíssima Natalie Portman.

Però no va ser així, i amb 12 nominacions que la situaven en primera línia de sortida, el títol d'El discurs del rei es va sentir en quatre ocasions: les esmentades pel·lícula i director, el guió original de David Seidler, i el que ja era de manual (i en aquest cas, també de justícia): el de Millor Actor Principal.

Bardem, amb Cruz i sense Oscar

Així doncs, la classe britànica de Colin Firth (qui va afimar haver arribat "al zènit de la seva carrera" amb el premi) va deixar sense tercer Oscar la passió hispana de Javier Bardem. En aquest cas, ben poques apostes creuades hi havia; s'havia generat més suspens entorn a la possible presència de Penélope Cruz sobre l'estora vermella, per primera vegada de la mà del seu marit després d'haver estat pares ara fa un mes, com finalment va produir-se. A la decepció de no tornar a pujar a l'escenari a recollir un premi (tot i que si ho fes per lliurar-ne un), se li sumaria la de veure com la danesa In a better world desbancava Biutiful com a Film de Parla no Anglesa.

La collita va ser modesta, ja que, per a la resta de candidates: el self-made man del segle XXI retratat a La red social va endur-se només tres Oscar (Millor Guió Adaptat, Banda Sonora i Edició); i encara superant-la, amb quatre estatuetes tot i que de caràcter tècnic, Origen. Els qui sí van ser afortunats eren els artífexs de The fighter; i és que amb tres candidats a l'Oscar a interpretacions secundàries, finalment es va reconèixer la tasca de Christian Bale i Melissa Leo, sens dubte, la més sorpresa de la vetllada sobre l'escenari.

On tampoc no hi va haver sorpreses i l'Acadèmia va reparar un deute històric amb la saga va ser amb el Millor Film d'Animació per aToy Story 3 (nominada a més a Millor Pel·lícula, competint amb els "nens grans").