El cantant Lluís Llach apadrina una fundació que porta el seu nom amb la qual està impulsant dos projectes per ajudar poblacions minoritàries de la regió de Sine Saloum, al Senegal. Un d'ells, va explicar ahir, perquè puguin rendibilitzar les seves barques i subsistir amb la pesca. Paradoxalment, aquesta fundació s'ha registrat a Madrid, no a Barcelona.

El projecte de les barques de pesca, batejat com Yayoma-Maremar, té una important "càrrega simbòlica", va dir Llach, ja que es tracta de "convertir el que nosaltres coneixem com pasteres en eines de treball per a la pesca al mar, el que ells anomenen piragües".

El projecte Yayoma pretén, d'aquesta manera, "convertir un dels símbols més característics de ?l'emigració massiva africana, que ha omplert el mar de víctimes d'una situació econòmica insuportable, en un símbol de treball sostenible i racional que permeti a la gent d'aquesta regió eludir ?l'emigració".

La Fundació Llach ha començat la seva actuació finançant una piragua de 23 metres que permetrà a membres de la població de Palmarin -integrada pels pobles de Ngallou, Ngunuman, Ngjet i Niajhanort i el port de Djifer- exercir la pesca d'altura en el litoral senegalès, gambià i de Guinea Bissau.

Aquesta piragua, va explicar el cantautor, serà explotada per deu pescadors i un capità responsable, que seran elegits de forma "proporcional a les poblacions que configuren Palmarin, a les famílies i a les religions que practiquen".

El repartiment dels guanys econòmics està estructurat de manera que el projecte s'autofinanci i amb l'objectiu que, després de quatre anys, es pu?guin posar en funcionament fins a sis piragües, la qual cosa donarà un ingrés a 66 famílies, aproximadament unes 1.300 persones.

Llach va advertir que "si la Fundació pogués donar ajudes econòmiques procedents de donacions, aquests terminis s'escurçarien significativament".

Va insistir que "no fem de propietaris, sinó que vigilem els comportaments de protocol, però tenint en compte els seus costums".

Dificultats burocràtiques

L'altre projecte que ja ha iniciat la Fundació Lluís Llach incideix en el terreny educatiu i pedagògic i consisteix a habilitar una aula d'informàtica, dotada amb 21 ordinadors reciclats i renovats per l'ONG NT Àfrica, així com dues impressores. Aquesta aula acollirà els alumnes dels estudis superiors de la Comunitat Rural de Palmarin, que "d'aquesta manera no estaran en desavantatge quan vagin a estudiar a Dakar".

En una segona fase, l'ordinador servirà, a més, per convertir-se en eina pedagògica per al mestre, per a la recerca d'elements formatius francòfons a Internet, ja que el francès és la llengua oficial educativa del Senegal.

Llach va confessar que "tot va començar per atzar", quan es trobava a la zona visitant la família d'un amic i allà va preguntar per les màfies: "En un dels últims llocs dels quals sortien les pasteres em van dir que no hi ha màfies", va dir Llach, sinó gent que fa ostentació pública del que té "fins que els pescadors, desesperats, accepten els diners que els ofereixen i se'n van al mar sabent que la meitat dels vaixells no tornen".

L'autor de L'Estaca va anunciar que també vol iniciar projectes de cooperació en matèria agrícola. També va criticar l'ambaixada espanyola a Dakar per no haver permès el viatge a Barcelona del president de la Comunitat Rural de Palmarin, Sammuel Seck, "al qual han arribat a exigir un aval bancari per concedir-li el visat".

Llach va registrar la fundació a Madrid perquè allà és molt més barat que a Barcelona. Segons va dir, a Madrid se li ha demanat un dipòsit d'uns 6.000 ?, pels 30.000 ? que se li demanaven pel mateix tràmit a Catalunya.