El Consell de Govern de la UdG ha aprovat la creació de la Càtedra de Malalties Cardiovasculars que té, entre altres, l'objectiu de plantejar estratègies per millorar la detecció, la prevenció i el tractament de les malalties associades a la mort sobtada. Com ja va avançar Diari de Girona el passat dimecres, aquesta càtedra comptarà amb el suport econòmic de La Caixa i de la Fundació Girona: Universitat i Futur.
La mort sobtada d'un esportista d'elit té un gran impacte social. Amb la tragèdia es renova un debat que se centra en si es fa prou per detectar les persones amb risc de mort sobtada, si caldrien millors controls i, sobretot, per la causa genètica de molts casos, si caldria fer estudis genètics als esportistes. No obstant, el fenomen no fa sinó proporcionar visibilitat a una recerca que ve de vint anys enrere.
Ramon Brugada, el director
Segons s'ha anunciat al bloc Engega de la UdG, la recent creada Càtedra de Malalties Cardiovasculars, que estarà dirigida per Ramon Brugada, basarà la seva estratègia en l'organització d'actes de divulgació i conscienciació dels ciutadans sobre la mort sobtada i la seva prevenció, així com en la promoció i la col·laboració en màsters i postgraus nacionals i internacionals. També té com a objectiu organitzar seminaris i conferències amb experts de prestigi reconegut, i finançar beques per a estudiants de medicina de la UdG que s'especialitzin en la temàtica d'estudi del nou centre.
El seu director, el doctor Ramon Brugada, delegat de la rectora per als estudis de Medicina, cardiòleg del Josep Trueta i director del Centre de Genètica Cardiovascular UdG-IDIBGI, destaca que "la contribució dels científics del CGC en l'àmbit de les canalopaties cardíaques humanes ha estat àmplia en els darrers quinze anys i els estudis genètics han estat una línia clau de la recerca".
Entre els resultats de la dita recerca cal destacar la identificació del primer locus genètic de la fibril·lació auricular familiar (1997), del primers defectes genètics causants de la síndrome Brugada (1998), del primer defecte genètic de la síndrome de QT curt (2004) i de la primera mutació amb augment de funció associada a la fibril·lació auricular familiar (2008). Brugada aclareix que els esforços de recerca en genètica se centren en la caracterització d'aquestes i altres entitats relacionades amb la mort sobtada.
