Quan una cosa es trenca, les coses que queden, sovint, no tenen sentit. La gent ha separat el Carnaval de la Quaresma, i no sap ni entén que l'Església comença la Quaresma amb la imposició de la cendra. Quan quelcom està reduït a cendres (cineres, en llatí), és ?igual que la tasca d'una "incineradora". Els llatins solien dir: post cineres per dir després de la mort. La cerimònia ?introduc?tòria del temps que és la Quaresma sol fer-se amb una imposició de la cendra al cap, mentre el sacerdot pot dir una de les dues invocacions: "Recorda't, home, que ets pols, i a la pols tornaràs", o bé: "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli". No hi ha cap centre de comerç, cap indústria, cap institució, que s'atreveixi a proclamar, en vendre el seu producte, la data de caducitat. L'Església ens recalca que la nostra vida s'acaba coberta de cendra gris damunt les restes de la nostra fullaraca. És una crida al realisme i a la sinceritat. Però, al mateix temps, ens parla de la responsabilitat d'amor que va més enllà de la cendra. No ens oculta la presencia de la Creu, "la Paraula de la Creu", i la participació en la Mort i en la Resurrecció de Crist. "Convertiu-vos", ens diu, "i creieu en ?l'E?van?geli". L'home sol té uns límits cendrosos. Els romans parlaven de pulvis, de pols, la pols dels carrers, de les cases. En aquesta pols, el cristià troba els altres homes que ajuda amb el seu dejuni, amb el seu afecte, la seva cordialitat solidària, amb el seu treball. Participa en la mort de Crist, que és una mort d'Amor, però una mort de Déu que ha vençut la pròpia mort, una vocació a la vida eterna on no hi ha data de caducitat. L'Església, que no té paraules per descriure allò que és indescriptible, en diu: "el repòs etern".
