L'entrevista

Joan Masdéu: ´Volia descobrir la distància curta amb el públic´

L'excantant de Whiskyn's debuta en solitari amb el disc 'Casa Murada'

11.03.2011 | 12:12
Joan Masdéu.
Joan Masdéu.

Durant més de 17 anys va ser la veu i la cara visible de Whiskyn's, un grup de pop català que va reeixir en l'època posterior a la saga del 'rock català'. Joan Masdéu publica ara el seu primer disc en solitari, 'Casa Murada' (Música Global), un treball amb què ha volgut despullar-se i acostar-se al públic des de l'ànima de les cançons. Si són bones, explica, poden funcionar tant amb veu i guitarra com amb banda. Per això en la presentació del disc Masdéu escollirà un format o un altre en funció de les circumstàncies. La 'Casa Murada' del cantant amaga un món interior cantat en primera persona que serà difícil de desxifrar, explica el cantant en aquesta entrevista amb l'ACN.

Si t'agradava Whiskyn's t'agradarà Joan Masdéu?

Home la veu del cantant es un tret molt diferencial quan escoltes música. Si a més a més aquest que té una veu, que és Joan Masdéu, era i es qui fa les cançons... Inevitablement hi haurà molts trets a reconèixer. De tota manera hem estat cercant un llenguatge personal en el moment de fer les cançons, de passar de pantalla i iniciar un projecte nou. Intentar no dir el mateix i vestir les cançons d'una altra manera. Però hi ha denominadors comuns, clar que sí.

El procés de fer les cançons és diferent?

No, normalment sempre he treballat de la mateixa manera. Sofà de casa, una guitarra, una melodia, una veu i els acords. El que sí que ha canviat és que la fase posterior a l'esquelet de les cançons era passar pel local d'assaig on els cinc membres del grup les posàvem en comú i la cançó agafava una personalitat col·lectiva.

Ara no hi ha cap banda. Les cançons les he compost jo i juntament amb Àngel Santiago les hem fet créixer, i fins i tot les hem produït nosaltres mateixos. És estimulant plantejar-te aquest repte, i la satisfacció en acabar el disc.

En deixar el grup quines van ser les sensacions, et sents orfe, alliberat?

Home tens molts dubtes. He tocat la meitat exactament de la meva vida amb una banda. Quan vam fer l'últim concert la sensació era una mica de vertigen, d'un precipici. Però com et deia, he passat a la següent pantalla.

I com ho estàs vivint, com un començar o una continuació?

Jo ho trobo una evolució lògica, perquè segueixo fent cançons com sempre i per tant tampoc es pot parlar d'un canvi d'etapa.

Et preocupa que se't conegui com el cantant de Whiskyn's massa temps?

En absolut. És un fet objectiu, en vaig ser el cantant molts anys i això em va donar molts bons moments i oportunitats. Sobretot la que ens va donar la gent de ser escoltats. Ni me'n amago ni en faig bandera, i en part si ara soc aquí és perquè vaig fer allò...

Els concerts de 'Miniatures' van ser l'embrió d'això?

A vegades s'ha mal interpretat, s'ha malentès. Fins i tot vaig veure publicat que jo editava un disc en solitari amb aquest nom. 'Miniatures' ha estat un espectacle d'impàs entre que vaig deixar el grup i que ha sortit ara aquest disc, en què tenia la necessitat de cantar cançons jo sol amb una guitarra, despullades tal com van néixer, algunes de les quals vaig escriure en l'època de Whiskin's.

Volia escoltar-me cantar, perfeccionar-me i de descobrir la distància curta amb el públic. Gràcies a allò he trobat altres recursos que he anat descobrint o forjant de mi mateix. Tenia el repte de sortir sol en un escenari. Hem passat de la por al saber-hi estar i d'aquí a la comoditat. M'ha servit per guanyar matisos, per ensenyar els textos molt més al detall i per un petit aparador per anar substituint les cançons de Whiskyn's per les meves, per tastar-les.

Però ara oferiràs actuacions en tres o quatre formats oi?

Sí, l'experiència ha estat tan positiva que un cop editat el Casa Murada, l'espectacle tindrà tres o Quatre formats diferents. Quintet quan l'aforament i les possibilitats econòmiques ho permetin, el trio, el duet o jo sol. La màxima expressió és el que et pots trobar al disc, i pots anar extraient peces fins que queda l'esquelet de la cançó.

Casa Murada es l'estudi on has gravat el disc, com t'ha marcat tant per dedicar-li el nom del disc?

Les cançons ja estaven gravades quan vaig decidir que Casa Murada era un bon títol pel disc. Em vaig adonar que el nom de l'estudi reflectia molt bé el que pots trobar en aquest disc, l'esperit i el missatge d'aquest disc.

Tenia una necessitat de parlar d'un món interior cantat en primera persona. D'aquestes interioritats tan ben salvaguardades, el tresor, allò més íntim.... Tot això està explicat amb unes lletres molt blindades i l'oient rep uns missatges molt implícits i es pot fer imatges.

Ens pots parlar de la teva 'experiència russa'?

Vaig tenir la oportunitat de fer una estada de dues setmanes a Moscou, gràcies a unes noies que estudiaven català a la universitat de Moscou que van venir a Catalunya i em van proposar de fer tres actuacions allà. Tots els estudiants de català d'aquella universitat s'havien organitzat d'una manera brutal, s'havien après les cançons... total que als concerts hi havia 200 persones i la meitat cantaven les cançons!

Bé, d'alà en vaig treure dues conclusions, una que està molt lluny, i l'altra que hi fot un fred que pela. D'aquí va sortir la cançó, d'un petit Moscou interior amb aquestes dues premisses de la distància i la temperatura, i d'aquesta persona que conviu amb tu i que la sents tan lluny com Moscou i tan freda...

Fas el disc en solitari, el produeixes en solitari, també el mouràs amb la teva oficina de comunicació, 'Senyals de fum'?

No, això no. El segueixo editant amb Música Global, com havia fet els darrers anys amb Whiskyn's. Tot i que m'agradaria viure només de les meves cançons però amb els temps que corren poca gent ho pot dir, i per això tinc aquesta oficina de comunicació. Així que tinc dues mitges jornades, mitja per a la meva música i l'altra per a 'Senyals de fum', amb la que faig promocions com a freelance des de fa 4 o 5 anys. Però estic molt content amb qui em fa la promoció.

Amb independència de ser l'excantant de Whiskyn's, tens la impressió que et pot anar millor aquesta experiència ara que no pas fa deu anys, donada la tirada actual de la música en català?

Sí, i és bó que sigui així , tot i que nosaltres, la generació anterior, la que ens va tocar viure amb els Whiskyn's, vam ser víctimes d'acusacions infundades perquè cantàvem en català. Nosaltres ho fèiem per normalitat, i perquè grups com Sopa de Cabra o Els Pets ens ho havien permès. Però se'ns va titllar de subvencionats, de fer música de poca qualitat... Però actualment hi ha un planter de grups admirable i això ajuda que la nostra cultura es normalitzi.

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema