Girona es col·loca desena en innovació cultural de l´Estat

Girona mai havia estat històricament considerada per la qualitat i la innovació de la seva oferta cultural i, malgrat que les darreres dècades la ciutat ha viscut un esclat permanent del sector, no ha sigut fins la consolidació del Festival Internacional de Teatre Temporada Alta que la seva fama ha traspassat fronteres. Efectivament, per primera vegada l'any 2010, la ciutat de l'Onyar ha passat a ocupar sorprenentment el número 10 en el rànquing espanyol de ciutats innovadores en cultura, després de San Sebastià i Lleó, i per davant de Màlaga i Saragossa.

Girona va fer l'any 2010 un salt gegantí i va obtenir una qualificació de 9 punts, quan l'any 2009 en tenia només 1, segons el rànquing elaborat per l'Observatorio Cultural de la Fundación Contemporánea -una iniciativa de l'empresa de gestió cultural La Fábrica, amb seu a Madrid-, que recull les valoracions d'un eclèctic grup d'experts sobre l'oferta cultural de les comunitats autònomes i les ciutats de l'Estat espanyol.
Encapçala el rànquing de la innovació Barcelona (72), seguida de Madrid (69), Bilbao (32), Múrcia (25), València (24), Gijón (18), Sevilla (17), San Sebastián (14) i Lleó (10). Tot seguit ja ve Girona (9), per davant de Màlaga (6) i Saragossa, La Corunya, Còrdova i Cáceres, aquestes quatre empatades a 5 punts.

El baròmetre anual que elabora aquest observatori cultural també ha preguntat als professionals de la cultura quines són les ciutats amb una millor programació cultural. Deixant de banda la innovació, i considerant únicament la qualitat de l'oferta cultural, Girona ocupa la 17ena posició -compartida amb Granada i Còrdova-, i guanya també molts punts respecte del 2009. Per qualitat, encapçala el rànquing Madrid (87), seguida de Barcelona (82), Bilbao (51), València (42), Sevilla (33) i Sant Sebastià (23). Girona té 6 punts, però l'any 2009 només en tenia 2.

L'efecte Temporada Alta és sense cap mena de dubte determinant, ja que el festival de teatre dirigit per Salvador Sunyer, que aquest 2010 va tancar la 19ena edició amb més de 50.000 espectadors, és considerat en la 13ena posició d'un altre rànquing, el corresponent a les millors institucions i programes culturals, llista encapçalada pel Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía (35) i seguida del Museo del Prado (27), Museo Thyssen (16), La Casa Encendida (15), el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (11) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona MACBA (9). Temporada Alta apareix al número 13, amb 7 punts, empatat amb el Círculo de Bellas Artes de Madrid, i per davant del Museo de Arte Contemporáneo de Castilla i Lleó (6) i el CaixaForum (6).

Trencar el centralisme

Alberto Fesser, director de la Fundación Contemporánea, ha fet notar el cas excepcional de Temporada Alta, ja que per la tradicional inèrcia centralista, els experts enquestats acostumen a recordar només les institucions i programes culturals de Madrid i Barcelona. En aquest sentit, Temporada Alta és un dels pocs ratolins que aconsegueix aixecar el cap entre les potes dels cavalls, al costat del Festival de Cinema de Sant Sebastià, el centre d'art Laboral de Gijon i el museu Guggenheim de Bilbao.

Per la seva part, a Salvador Sunyer li ha fet "molta il·lusió" quedar situat al costat d'aquests "mamuts que tenen un pressupost brutal". El director de Temporada Alta admet que aquesta mena d'estudis culturals tenen la utilitat de "donar visibilitat cultural a la ciutat". La seva preocupació, però, com no s'ha cansat d'expressar, és "mirar cap al futur i decidir què volem que sigui Temporada Alta", la primera activitat cultural potent que ha tingut històricament Girona, un festival que aglutina tot tipus de públic i acull espectacles teatrals no només innovadors, sinó també clàssics, i ho sap fer amb prou elegància com perquè la marca "Girona" comenci a ser sinònim de prestigi a Europa.

"Crec que ens en podem sortir", diu Sunyer, "i aconseguir que la marca 'Girona' impacti arreu". Hi ha estudis que proven que l'impacte mediàtic de les informacions aparegudes en premsa i televisió sobre l'activitat d'aquest festival seria "impagable" si s'hagués d'aconseguir a través d'espais publicitaris de pagament.

Aquests rànquings de la Fundación Contemporánea s'elaboren en base a les mencions que obté cada ciutat quan es pregunta als enquestats, experts en la matèira, com ara artistes de renom, directors de teatre, festivals, museus o editorials de llibres, programadors culturals, regidors i consellers de cultura o comissaris d'art. Se'ls pregunta per exemple: "Digui vostè les cinc ciutats d'Espanya que tenen una millor programació cultural" o "que tenen una programació cultural més innovadora".

S'enquesten 400 persones i s'intenta reproduir un mapa equilibrat tant des del punt de vista geogràfic com de les disciplines, de manera que fins i tot s'inclou gent del món de la gastronomia. Com indica el director de l'organització, Alberto Fresser, els resultats del baròmetre "no tenen valor de mostreig ni estadístic", sinó que es basen en percepcions de professionals de l'àmbit de la cultura. Encara que es tracti d'un nombre de mencions petit, el darrer any s'ha produït una clara millora en la percepció que els experts culturals tenen de l'oferta cultural gironina, molt superior a la del 2009, quan Girona va ser esmentada només en dues ocasions, així que l'avanç ha estat notable.

Segons Fesser, "molta gent ha esmentat Girona en qualitat i innovació, i l'han situat allà on no se l'esperava. A Madrid tu preguntes per Temporada Alta i ningú no sap què és, però pels resultats de l'enquesta veiem que a la gent del sector de les arts escèniques li comença a sonar i el valora molt bé". El mètode de confecció d'aquests rànquings impedeix saber per què has estat ben valorat. I així com sabem que Temporada Alta ha estat esmentat per 7 dels experts enquestats en el rànquing d'institucions o programacions, no sabem per què 6 d'ells han esmentat Girona en el rànquing de la qualitat, ni per què 9 ho han fet en el de la innovació.

No podem saber, per exemple, si hi té res a veure la fama dels restaurants El Bulli i el Celler de Can Roca, amb les seves tres estrelles Michelin. O els Museus Dalí de l'Empordà. O la Girona monumental. O el Centre Bòlit d'Art Contemporani. O l'adaptació a la tecnologia 3D de l'Ocine i l'Albéniz. O el Museu del Cinema i la sala Truffaut. No ho sabem. No obstant això, segons Fesser, "està molt bé saber que un ha estat molt ben valorat, encara que no puguis saber per què". "Us sorprendria saber les queixes que he rebut de gent que es posa les mans al cap perquè la seva ciutat, la institució que dirigeix o el festival que organitza no ha estat en cap cas digne d'esment".