Les tortures psicològiques i físiques infligides pels cuidadors als menors amb problemes que els seus pares portaven a un centre educatiu especial de Sant Llorenç de la Muga han inspirat la nova novel·la del metge, científic i escriptor Salvador Macip (Blanes, 1970) i el periodista i escriptor Sebastià Roig (Figueres, 1965). Sebastià Roig és col·laborador habitual del Diari de Girona.

Qui protagonitza Ullals?

Sebastià Roig: Un jove d'una família desestructurada, que es creu el centre de l'univers. Es troba en un context inhòspit, en un indret aïllat, enmig d'una situació que el depassa molt i molt.

Hi ha una antiga tradició de sang i fetge català: Solitud, La punyalada... En quin gènere hem de situar Ullals? Sou uns renovadors?

Salvador Macip: És una barreja de gèneres. No hem inventat res de nou. A Ullals hi ha thriller, western, la tradició modernista catalana, les pel·lícules de monstres de sèrie B i les novel·les de terror gòtic. Aprofitar una notícia real per escriure una novel·la potser no es fa molt a casa nostra, però esperem sorprendre el lector.

S.R.: Al llibre, de fet, no hi ha gaire sang i fetge. Ni gore. Tot és molt difús.

Que un dels dos sigui metge ha fet que aquesta història de terror sigui més realista?

S.M.: No. Hi ha un component fantàstic important en el llibre, a més no hem volgut respectar les normes de la biologia. És més interessant, no posar-se traves quan s'escriu ficció. La part basada en fets reals tampoc no necessitava coneixements especials, perquè els diaris les descrivien amb bastant detall.

Es poden esperar bons resultats d'un thriller de terror en català? Espereu traduccions a altres idiomes? Una adaptació al cinema és un somni?

S.R.: L'Albert Sánchez Piñol ha obert molts camins perquè això sigui normal. L'Andreu Martín també. Esperar? Res. El més important és haver pogut acabar un altre llibre junts.

S.M.: És cert que la història té un ritme cinematogràfic que seria fàcil d'adaptar. Però tot això és fer volar coloms.

Sant Llorenç de la Muga té ressonàncies terrorífiques com Transilvània...?

S.R.: Posats a triar prefereixo Cantallops.

S.M.: I tant! És un nom magnífic.

La vostra ficció supera la realitat que va recollir la premsa sobre el centre de menors de Sant Llorenç de la Muga?

S.M.: Ens vam inspirar en tot el que ens van transmetre els diaris. Però hi hem afegit una capa més de ficció, amb elements sobrenaturals, per contrastar entre el terror real que provoquen els humans i el que ens imaginem quan no sabem a què ens estem enfrontant.

És Ullals un homenatge a Lovecraft, escriptor de culte en la vostra adolescència?

S.M.: Ha estat una influència molt important. Hem fet una versió muntanyenca i catalana de les seves històries de pobles de pescadors de Nova Anglaterra.

S.R.: També a La música de l'atzar, de Paul Auster, on hi ha uns presoners obligats a construir un mur força absurd.

Hi ha molts assassinats a la trama de la novel·la?

S.R.: No. No volíem fer Diez negritos.

S.M.: Juguem més amb el que no es veu. És més interessant obligar el lector a fer servir la imaginació que posar totes les cartes sobre la taula des del principi.

S'adreça el llibre a un públic juvenil? Hi ha un tractament atenuat de la violència?

S.M.: Quan l'escrivíem en cap moment vam pensar en qui ho llegiria. Volíem explicar la història de la millor manera possible, per això vam atacar-la sense cap limitació.

S.R.: A Harry Potter també hi ha moments violents o terrorífics. I a Pinotxo. I als contes dels Grimm.El cànon literari és així.

Quin penseu que és l'origen de la maldat que hi ha al món?

S.M.: La maldat és part de la naturalesa humana. La podem controlar més o menys, però sempre formarà part de la nostra societat.

Enviaríeu els vostres fills a un centre especialitzat de menors, antigament coneguts com a reformatoris?

S.R.: Jo el vaig dur a una escola pública, a Vilabertran. N'estic molt satisfet.

S.M.: L'educació comença a casa. Confiar que una escola o un reformatori t'arreglarà aquests problemes és absurd.

Per què el català no té cap Nobel de literatura?

S.R.: L'acabarem tenint. Fem apostes?

S.M.: El Nobel, com tots els premis importants, està molt influït per pressions, amistats i política. Tenim autors tan bons com qualsevol altra literatura, només ens falta promocionar-los millor.