El cineasta Isaki Lacuesta va assegurar ahir que no es considera "un director passat de moda que fa pel·lícules que no pot veure ningú ni cinema avantguardista per a quatre" i que tampoc fa cinema "amb la consciència de fer coses contracorrent".

"Són pel·lícules força fàcils de veure i les pot veure qualsevol sense necessitar dues llicenciatures", va afirmar en roda de premsa Lacuesta, que va rebre en el catorzè Festival de Cinema Espanyol de Màlaga el Premi Eloy de la Iglesia, dirigit a joves cineastes que s'aparten dels cànons establerts.

Va afegir que, "en general", s'ha sentit "força acompanyat, perquè hi ha molta gent fent coses semblants" i no ha patit "l'absència del públic". "El problema és que a vegades s'intenta que totes les pel·lícules es distribueixin i s'exhibeixin igual".

Lacuesta va subratllar que vol fer "pel·lícules amb estrelles" i està "treballant en guions per fer pel·lícules amb molt pressupost", encara que ha assenyalat que també pot rodar amb un cost "de zero euros".

En la secció oficial del Festival de Màlaga ha presentat, fora de concurs, el seu documental La noche que no acaba, basat en el llibre de Marcos Ordóñez Beber-se la vida. Ava Gardner en Espanya, del qual li va resultar atractiu el fet que sigui "no només una biografia d'Ava, sinó també la història d'Espanya". El cineasta gironí va destacar el "xoc" que va suposar a Tossa de Mar l'arribada d'Ava Gardner en 1950 per rodar Pandora i l'holandès errant.

"Va ser un xoc entre gent molt diferents, perquè mai havien vist una dona que pogués escollir amb qui se n'anava al llit sense que fos una puta, sinó algú molt respectable perquè era una estrella", va assenyalar.

En el documental "hi ha les millors pel·lícules i els millors plans d'Ava Gardner, però a vegades era més interessant muntar un pla dolent d'una pel·lícula dolenta perquè era més significatiu des del punt de vista històric".

Fugir de Hollywood

"Una de les coses -va indicar- que més m'ha impactat d'Ava és que intentava fugir constantment del sistema de Hollywood i, com més es convertia en una dona rebel, noctàmbula i que no seguia les regles, més versemblant era el seu paper de dona rebel i noctàmbula en les seves pel·lícules".

Per als testimonis, s'ha centrat "en la gent més pròxima, que dóna un punt de vista que no és l'habitual", amb excepcions com Lucía Bosé, per l'estreta amistat que va mantenir amb l'actriu, o Silvia Marsó, que apareixia quatre segons en l'última pel·lícula d'Ava Gardner a Espanya, i va aprofitar per demanar-li consells durant el rodatge.

També intervé en el documental Perico Vidal, que va ser ajudant de direcció d'Orson Welles, amb qui va mantenir una llarga amistat. "Es van fer amics a Canes i Orson Welles li va preguntar si volia ser el seu ajudant de direcció, però Perico Vidal li va dir que no tenia ni idea de cinema. Welles li va dir: "Si ets idiota, el cinema l'aprens en quinze minuts, i si ets normal, en menys de cinc minuts ho saps tot".

Finalment, Isaki va explicar el projecte de ficció en el qual està treballant i que mostra treballat el pintor Miquel Barceló i es titularà Cuaderno de barro.