"L'escala d'assassinats de persones innocents que es van produir a Espanya a l'entorn de la ?Guerra Civil no es pot definir amb una altra paraula que no sigui "holocaust"". Així justificava ahir a Girona l'hispanista Paul Preston, premiat amb el I Premi d'Història de Catalunya Santiago Sobrequés, el contundent títol de l'obra per la qual ha guanyat el guardó: L'holocaust espanyol. Pautes d'extermini durant i després de la Guerra Civil.
Preston (Liverpool, 1946), director del Centre Cañada Blanch per a l'Estudi de l'Espanya Contemporània de la London School of Economics, no amagava la seva sorpresa per haver aconseguit el premi: "Atès que el llibre no està centrat només en Catalunya, em va sorprendre saber que havia estat guardonat", i confessava que la seva intenció en tot moment ha estat tractar "les dues vessants d'aquesta tragèdia". Durant la presentació del llibre, havia manifestat que la major dificultat a l'hora d'elaborar l'estudi, les bases del qual va començar a ordir a finals dels anys 60, havia estat "poder mantenir el meu equilibri psicològic llegint tants horrors en els dos costats". I és que una de les aportacions d'aquest assaig és, segons el seu autor, fugir de mirades esbiaixades o tendencionses: "Escric en termes crítics tant d'una repressió com d'una altra".
Per aquest motiu, ahir manifestava que precisament Catalunya va patir un menor nombre de morts dins el bàndol republicà que d'altres zones d'Espanya, a diferència del que normalment es creu per la dura repressió franquista que s'hi va patir. El motiu, un cop argumentat, és obvi: "Després de la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, es calcula que unes 450.000 persones van poder escapar del país a través de la frontera, persones que en altres regions no van tenir aquesta alternativa". Això sí, puntualitza que "molt sovint no s'ha tingut en compte el terrible destí que van córrer: molts van morir en la fugida i no se'ls comptabilitza com a una baixa causada per les tropes franquistes, o van acabar en camps de concentració francesos o alemanys".
Dues visions no equiparables
El saló de plens de l'ajuntament de Girona es va omplir per a la il·lustre visita, que es reconeixia "en deute" amb la tasca duta a terme per historiadors catalans que, com Santiago Sobrequés, van treballar aquest tema abans que ell. "Espero que L'holocaust espanyol pugui aportar alguna cosa a tot el treball previ en el qual m'he basat, perquè em reconec totalment deutor d'aquests historiadors".
El I Premi d'Història de Catalunya Santiago Sobrequés s'emmarca en els actes del centenari d'aquest historiador i pedagog gironí, i segons el seu jurat es va decidir guardonar Preston pel "relat, apassionant i tràgic a la vegada, sobre la duríssima repressió" que va tenir lloc durant la Guerra Civil en ambdós bàndols.
El volum, publicat per l'editorial Base, resulta una obra magna que compila tota una vida de treball, des que Preston va començar a investigar a Espanya; així doncs, la capacitat de síntesi ha estat essencial per recollir l'horror del conflicte bèl·lic. Això sí, tot i intentar plasmar les dues visions de les matances, això no vol dir que siguin equiparables. Així, encara que en els dos bàndols hi ha crueltat, entre la repressió franquista i la republicana hi ha diferències "d'intenció i d'escala", va apuntar. Les primeres es veuen en la declaració del general Mola, el "director de la conspiració" contra la II República ("eliminar sense escrúpols ni vacil·lació a tots els qui no pensin com nosaltres"). Les segones s'observen en les dades conegudes fins avui: encara que és difícil arribar a números exactes, apunta, la repressió dels militars rebels va ser "tres vegades superior als horrors en zones republicanes". En xifres: els assassinats darrere del front franquista "és difícil que no arribin a 150.000", mentre que a l'altre bàndol, els especialistes parlen de 50.000.
El catedràtic Príncep d'Astúries d'Història Contemporània Espanyola considera que "la Guerra Civil es perd a Londres, per la falta d'ajuda directa de Gran Bretanya i França a la II República i per la prohibició de comprar armes". Això va forçar a buscar el suport de l'URSS, el que "va intensificar les tensions dins i fora d'Espanya".
L'historiador també afirma que no veu "normal" l'atenció que reben a Espanya els negacionistes (els autors que neguen la repressió franquista), fet que a Alemanya és un delicte. Ho atribueix que "no hi ha hagut una desfranquistització a Espanya", com sí que hi va ser a Alemanya. "Lògic, qui ho havia de fer, amb 38 anys de dictadura?", apunta. Però no critica amb això la Transició, que qualifica com a "la millor en les condicions del tardofranquisme". I sentencia: "L'amnistia de 1977 calia perquè la democràcia arrelés".
