El director nord-americà Gus Van Sant va inaugurar la secció Un Certain Regard del Festival de Canes, amb Restless, títol que podem traduir com "Inquiet". Una història maca, en què la innocència, netedat de sentiments i la vitalitat dels dos adolescents protagonistes topa amb l'experiència de dol, malaltia i mort a què es veuen sotmesos.
L'actriu que encarnà l'Alícia d'Alícia al País de les Meravelles de Tim Burton és ara una noieta, amb càncer terminal, decidida a viure els pocs mesos de vida que li queden, i ho fa en companyia d'un bon xicot (Henry Cooper, tot un descobriment) a qui els pares se li han mort d'accident. Tot i que aquest argument la situa entre el shakespearià Romeu i Julieta i la melodramàtica Love Story, Gus Van Sant ha sabut fer-ne una obra commovedora i no gens gradiloqüent, sense pretensions, que ha estat rebuda amb una gran ovació.
Assassins i belles dorments
Un altre adolescent, molt més problemàtic, és el fil conductor de la producció britànica, rodada als Estats Units, We Need To Talk About Kevin, amb què l'escocesa Lynne Ramsay ha encetat la competició d'enguany. Basada en la novel·la homònima de Lionel Shriver, se centra en les emocions d'una mare després que el seu fill ha comès una matança a l'institut just el dia abans de fer els setze anys.
L'actriu Tilda Swinton incorpora el paper d'aquesta dona que no pot renunciar a l'inevitable sentiment maternal, tot i la impossible relació afectiva amb aquest fill, esquerp des del bressol. Però Ramsay, directora amb més ganes que talent a l'hora de fer un cinema visual i afectada de maneres explícites, no supera l'enunciat temàtic.
L'escriptora australiana Julia Leigh, autora de novel·les com The Hunter i Disquiet, ha debutat com a cineasta amb Sleeping Beauty, que ha estat rebuda amb fredor a la competició. La jove actriu Emily Browning hi encarna una estudiant universitària, escurada de butxaca, que fa tota mena de feines i en busca més, mentre manté amb els homes una relació ambíguament propera a la prostitució.
És així que s'incorpora a una estranya xarxa de belles dorments: noies que, adormides, queden a disposició de clients tan selectes com perversos. El problema és que Julia Leigh abusa tant del cos d'aquesta protagonista com els seus personatges masculins, perquè la converteix en un simple instrument per a mostrar un autèntic catàleg d'homes sols, sexualment frustrats o insatisfets.
A la Quinzena dels Realitzadors van començar els actes rei?vindicatius per la llibertat de Jafar Panahi i la resta de cineastes iranians condemnats pel règim dels aiatol·làs, amb el lliurament simbòlic del guardó "Carrossa d'Or" a Panahi, per a qui es deixa buida una butaca de la sala de projeccions durant tota la durada del certamen.
