Michel Piccoli és un pontífex electe que no vol ser Papa

CANES | SALVADOR MONTALT
L'actor francès Michel Piccoli encarna un Papa electe que no es veu amb cor d'assumir el càrrec, a Habemus Papam, la nova pel·lícula de l'italià Nanni Moretti que s'ha presentat a la competició de Canes 2011. El fet que un cineasta irònic, tan d'esquerres i laic declarat, hagi dedicat un film al Vaticà, havia aixecat expectatives que es tractaria d'un panflet menja capellans més o menys lúcid. A l'hora de la veritat, Moretti deixa anar unes quantes bromes molt simpàtiques, sobre el Papa i els cardenals; però el que realment vol és acostar-se al vessant humà d'aquests dignataris, que els troba reclosos al si d'una institució, per ell, mancada de sentit i reduïda a feixugues despulles litúrgiques.
Malgrat que alguns sectors de l'Església s'han posat en contra de la pel·lícula, estrenada a Itàlia fa un mes; la Santa Seu hi manté un respectuós silenci, tot i que no va donar el permís perquè es pogués rodar a les instal·lacions vaticanes reals. Tanmateix, gràcies a la disponibilitat de palaus que ofereix Roma i la combinació de decorats de CineCittà i d'imatges captades arran de la mort de Joan Pau II, s'ha aconseguit una gran versemblança.
L'argument vol que l'atac de pànic del Papa electe, quan ha d'aparèixer a la balconada de la plaça de Sant Pere, impedeix que s'acabi el procés d'elecció del nou pontífex i, perquè hi posi remei, es fitxa el millor psicoanalista (personatge que interpreta el mateix Moretti). Durant dies i dies, doncs, ningú no es pot moure dels voltants de la Capella Sixtina, sense fer res de profit. No hi ha converses religioses, sinó maneres de passar l'estona. L'únic debat es redueix a breus diàlegs de sords entre el degà cardenalici i l'ateu psiquiatre, perquè res no hi ha a discutir. Mentrestant, per una giragonsa del guió, el Papa electe aconseguiex escapar-se i, aprofitant que ningú sap qui és, passejar-se entre la gent. Ell ni tan sols farà com Joan XXIII: no apel·larà a renovar l'aire de la institució, s'adona com hauria de canviar l'Església, però no està disposat a assumir-ho, ni com a encàrrec diví. L'altre film en competició en aquesta segona jornada del festival, Polisse, de la francesa Maiwenn, també ha estat força ben rebut. Es tracta de la reconstrucció fictícia de la vida quotidiana a la Brigada de Protecció de Menors de París. El resultat però és més aviat un publireportatge. Al repartiment, tot un esplet d' actors francesos, Joey Starr, Anthony Delon, Nicolas Duvauchelle i la mateixa directora.