Amb el desmembrament del presbiteri gòtic s'ha comès, en particular, un afront a l'episcopat d'Arnau de Mont-rodon i el seu capítol que van enllestir el nou absis gòtic de la catedral l'any 1347, i que van projectar al seu interior l'impressionant conjunt de mobiliari litúrgic romànico-gòtic que conformen l'ara i la cadira episcopal de la vella seu romànica, el baldaquí de plata i el retaule de plata daurada gòtics, relligat tot plegat amb la iconografia de les claus de volta del presbiteri on es representen la Coronació de la Marededéu i l'escut de Catalunya.
Quin ha estat el resultat d'aquest procés tancat el 3 d'abril passat i que es vol justificar amb les prescripcions del Concili Vaticà II, celebrat fa més de quaranta anys, i que moltes catedrals europees han resolt amb solucions respectuoses amb el patrimoni, sobretot aquelles que tenen, com la de Girona, un valuosíssim patrimoni litúrgic i artístic per preservar, més enllà de la seva conservació física? El resultat ha sigut que s'ha desguarnit i dispersat, s'ha separat i trencat, en nom d'aquestes prescripcions litúrgiques, un dels conjunts patrimonials més valuosos i un dels escassíssims que es conserven avui en les catedrals europees que és, a més a més, símbol i icona de la nostra ciutat.
Seguim pensant que alterar, pertorbar i desfigurar el conjunt del presbiteri de la catedral com s'ha fet és injustificable i, per tant, inacceptable. Injustificable perquè s'ha alterat substancialment el presbiteri amb el desmantellament del conjunt de mobiliari litúrgic, un conjunt que des del segle XIV pràcticament havia arribat fins avui inalterat.
És inacceptable disgregar un mobiliari litúrgic que obeeix a un programa iconològic històric i coherent amb l'espai presbiterial i l'arquitectura que l'emmarca, deixant enrere i solitari el retaule de plata daurada, lluny de l'ara, com si es tractés d'un element espars i fora del seu context. Justament el retaule és un moble litúrgic que va aparèixer al segle XIII com un element disposat a manera de teló de fons per abraçar la taula o mesa d'altar. Dividir i allunyar aquest binomi és atemptar contra la seva pròpia essència. És inacceptable també remoure la mesa d'altar i el baldaquí per situar-los en l'espai del creuer, allunyats del mateix presbiteri on romanen el retaule i la cadira.
Més enllà del resultat obtingut amb aquest projecte infaust, l'aixecament encara que reversible del nivell del sòl en el tram del creuer provoca una alteració morfològica i de les visuals de l'absis de la catedral des de la nau, alteració que, d'altra banda, desfigura l'espai intermedi que representa el creuer, present a totes les catedrals del gòtic meridional. Aquest espai intermedi, peça clau en el projecte de nau única del segle XIV, dissenyat i bastit per l'arquitecte Antoni Canet, resta liquidat amb aquesta intervenció en el presbiteri.
La pretensió de justificar-la sobre la base argumental que la catedral gòtica va fer ?desa?parèixer la romànica, és a dir, que els canvis i reformes es poden considerar normals, és senzillament insostenible. A banda que és sempre reprovable basar un projecte per negació, el canvi d´edifici catedralici que es va dur a terme fa 700 anys va ser essencialment per causes del creixement demogràfic de la ciutat -la qual dels mil habitants de l'any mil va passar als dotze-mil abans de la Pesta Negra-, i de l'afluència massiva de fidels a la catedral, no només de la ciutat estrictament sinó també del territori del bisbat.
No eren, és clar, les mateixes circumstàncies que les d'avui. Tanmateix, el projecte de reforma de Pere Costa del segle XVIII, més respectuós amb el presbiteri gòtic que l'actual intervenció no es va dur a terme per preservar el valor històric i patrimonial d'aquest conjunt únic i irrepetible que avui, sense cap mena de creativitat en la intervenció, s'ha fet sense mirament envers la història de la nostra catedral i dels bisbes emprenedors del passat, com ara Pere Roger i Arnau de Mont-rodon.
La plena restitució només s'aconseguirà amb el retorn al presbiteri gòtic de tot el mobiliari ara remogut i dispers. Tard o d'hora, nous rectors de la catedral restabliran aquest conjunt únic que pensem que no s'havia d'haver tocat, més encara en absència d'un projecte que proposés una nova dimensió de la catedral, com ho varen ser la romànica i la gòtica, que avui és també un referent mundial per contenir la nau medieval més ampla mai bastida.
