La Fundació Mascort de Torroella de Montgrí exposa des d'ahir més de 300 peces de ceràmica daurada, la majoria de les quals no s'han vist mai perquè les ha anat col·leccionant al llarg de 30 anys l'ànima de la fundació, Ramon Mascort. Es tracta d'una ceràmica molt vistosa que va arribar al segle XIV a l'Estat després que els artesans copiessin les tècniques originàries de la Xina i l'Iran. El fet que fos una ceràmica cara provocava que se'n fessin poques peces i, per això, actualment se'n conserven poques. Així doncs, Mascort destaca que la mostra té un caràcter especial perquè no existeixen col·leccions similars.
El col·leccionista Ramon Mascort fa 30 anys que recopila peces de ceràmica esmaltada amb reflexos daurats. Aquest tipus de ceràmica és originària de la Xina i també era típica a l'Iran on, després de coure els plats de ceràmica, els artesans pintaven les peces amb una barreja de metalls -amb coure i estany, entre d'altres- i les tornaven a coure. Aquestes tècniques van arribar al segle XIV a la península a través de Màlaga i grups d'artesans d'altres punts -especialment del regne àrab d'Al-andalus i també del llevant valencià i Catalunya- van començar a fer peces daurades amb aquestes tècniques.
Un valuós bol del segle XII
La mostra comença amb algunes peces primerenques de la ceràmica daurada, nascuda a l'Iran al segle XII. D'aquesta manera, el visitant pot entendre com va néixer aquest art. En aquest tram de la mostra també s'ha afegit una peça única i de les més antigues de la col·lecció. Es tracta d'un bol de principis del segle XII o XIII que va ser trobat durant unes obres a Besalú. La resta de peces de la mostra van dels segles XIV al XVIII, període de plenitud de la ceràmica daurada. El fet que la seva producció fos cara feia que fossin articles accessibles només per a famílies benestants.
La mostra és pràcticament inè?dita ja que moltes de les peces havien restat fins ara a la casa particular de la família i no s'havien exposat. La voluntat de la fundació, segons explica Mascort, és que la mostra resti a Torroella i que el màxim de gent la pugui visitar.
