Llaurie anderson

"Delusion. A new solo opera". D Dia: 3 de juny de 2011. Sala Simfònica de l'Auditori de Girona.

es idees delirants provenen del món dels somnis de l'artista nord-america Laurie Anderson i donen títol a aquest projecte multimèdia. La seva proposta va movilitzar un discret nombre de persones a l'única representació que oferirà a Catalunya del seu treball Delusion. A new solo opera que va estrenar als Jocs Olímpics de Vancouver del 2010.

Anderson és una magnífica storyteller amb una veu suggerent i un molt bon ofici. Amb el seu violí d'arc de cinta va oferir una bona mostra del seu talent com a músic. La factura tecnològica de l'espectacle era inqüestionable però el disseny videogràfic apostava per una poètica d'un lirisme desenfocat i gens convincent si pensem en el bagatge visual dels espectadors del segle XXI.

Les seqüències musicals de fons optaven per una atmosfera contínua de misteri extreta de qualsevol film més o menys experimental amb fortes concessions a les més pures obvietats del gènere. Molt poca música, doncs, per oferir un simple fons sonor per les seves històries que es basen en experiències personals sobre el món, en la crítica social, en la mort, la identitat, la memòria, etc.

Anderson treballa amb saviesa dalt de l'escenari però l'espectacle en general no acaba d'arrencar. La ironia d'algunes de les històries funciona molt bé, com les seves veus modificades per efectes tecnològics, la seva habilitat al violí, el cant subtil i encantador que va molt bé per explicar contes. El que falla és el vídeo, amb uns dibuixos animats anodins i la música gravada, marcada per tot els tòpics dels efectes electrònics possibles en forma d'amplis bordons que han de servir de llit musical per les seves evolucions amb el violí. És una llàstima, perquè el material de les seves històries és molt bo i l'artista sap explicar-les. Caldria perfilar aquests dos aspectes. Potser hauria calgut algun col·laborador expert en aquests camps. Tanmateix, la proposta és interessant i dóna molt de joc. Els enllaços entre les històries és un altre element que caldria tornar a pensar.

Xavier Paset