Durant tot el 2010, a la Costa Brava van ser requisats entre 450 i 500 quilos de corall a pescadors sense llicència, fent que la xifra de confiscacions tornés als dramàtics nivells de finals dels anys 90. Tot i això, la quantitat total de corall arrencada il·legalment entre Begur i el cap de Creus podria arribar a duplicar aquestes xifres.
El quilo de corall vermell brut es cotitza al mercat negre i a Internet entre 500 i 1.200 euros, depenent de la seva qualitat; i si les peces estan tractades ascendeixen a entre 22.000 i 36.000 euros.
Aquestes quantitats fan que la pesca furtiva de gorgònia encarnada, la senya d'identitat del Mare Nostrum, sigui cada cop més llaminera en països com Espanya, Itàlia o França.
A Espanya, "on els furtius atrapats s'enfronten simplement a una sanció administrativa", aquestes cotitzacions fan que surti molt a compte afrontar riscos, assegura Joaquim Garrabou, expert en corall vermell de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona.
Els furtius compten amb circuits de compradors perfectament organitzats que venen les seves captures a països com Suïssa, el Japó, i sobretot a la ciutat italiana de Torre del Greco, al golf de Nàpols, on opera la principal indústria de transformació de corall vermell del món, els beneficis de la qual -legals- s'estimen en 150 milions d'euros anuals.
D'aquí passa als consumidors, sobretot de països com els Estats Units i el Japó, als quals la científica marina d'Oceana Allison Perry qualifica de "tan irresponsables com el que ho ven i el que ho arrenca del mar".
En aquesta línia, Oceana i la majoria de veus conservacionistes i científiques del Mediterrani clamen a països com Espanya campanyes de sensibilització que deixin clar al consumidor l'origen del que acaba de comprar.
Haurien d'explicar-los que el corall vermell (Corallium rubrum) és un animal amb forma de planta d'esquelet calcari dur (de carbonat) endèmic del Mediterrani i aigües africanes atlàntiques adjacents, on viu en colònies en forma d'arbre amb les seves característiques "branquetes" vermelles revestides d'un estrany teixit blanc.
La seva principal funció natural és ser "bioconstructor", ja que estructura espais i aixopluga biodiversitat marina, "complint sota el mar una funció semblant a la que realitzen els boscos a la terra", com assenyala Oscar Ocaña, biòleg de la Fundació Museu del Mar de Ceuta.
Malgrat que els coral·lins concentren el 20% de la biodiversitat mediterrània, i que el vermell es troba greument amenaçat per la sobrepesca, el canvi climàtic i la contaminació, no hi ha cap acord internacional que en prohibeixi la pesca.
El corall vermell només està completament protegit en aigües de Gibraltar, Malta, Mònaco i Turquia. A Espanya, on segons Oceana prop del 90% de les colònies de corall vermell no arriben a la talla legal d'explotació, la pesca està regulada per un reial decret del 2005, que n'autoritza la captura mitjançant una llicència que donen les comunitats autònomes en aigües interiors i el Ministeri de Medi Ambient en exteriors.
Es pot recol·lectar, amb autorització, a Girona, el canal de Mallorca-Menorca, el Nord de Menorca, Almeria i la zona Sud-atlàntica, des de la frontera amb Portugal fins a Tarifa.
