Atapuerca seguirà sent el "principal" jaciment d'Euràsia durant "molts anys", perquè tot i que és "probable" que existeixin altres llocs que potencialment puguin assemblar-s'hi, un cop localitzats necessitaran anys d'excavació i treballs per aconseguir el seu nivell.
Així ho pensa un dels tres codirectors d'Atapuerca, l'investigador gironí Eudald Carbonell, qui en una entrevista expressava que segurament a Euràsia existiran "grans assentaments per temps prolongat" d'avantpassats evolutius de l'home, com l'existent al jaciment burgalès.
No obstant això, va advertir de la dificultat per a la seva excavació i els anys de treball que farien falta després per arribar al nivell d'Atapuerca.
Carbonell va explicar que l'aportació d'Atapuerca a l'estudi de l'evolució humana a Euràsia és molt important i complementària de la que s'està obtenint als jaciments de D'manisi, a Geòrgia, on també col·laboren membres de l'equip d'Atapuerca i de l'institut IPHES, de Catalunya, que dirigeix el propi Carbonell.
D'manisi és el lloc "frontissa" per estudiar l'evolució humana entre Àfrica i Euràsia, mentre que Atapuerca és el centre "per conèixer l'evolució dels homínids a Europa".
El científic calcula que a Atapuerca s'arribaran a trobar restes d'homínids d'1,5 milions d'anys i al jaciment de Geòrgia, de 2 milions.
Sense por al relleu
El codirector d'Atapuerca va insistir que, després de 30 anys de treball de camp i investigació, hi haurà anys de feina per a "diverses generacions de científics".
De fet, va apuntar que la intenció dels tres codirectors actuals és jubilar-se entre els 65 i els 70 anys, amb la qual cosa els queda un màxim de deu anys abans que es produeixi un relleu.
"No és una cosa que ens preocupi", assegurava Carbonell "perquè a Atapuerca hi ha alguns dels millors científics del món en diverses especialitats i els relleus s'han d'anar fent perquè quedi un equip almenys tan tenaç com l'actual".
El codirector d'Atapuerca va destacar la importància de les noves infraestructures construïdes a Burgos a l'entorn dels jaciments d'Atapuerca, encara que ha advertit que el centre de "tot aquest desen?volupament" són els jaciments, la "pedrera d'on surten els fòssils".
En aquest sentit, va estimar que només el treball de camp permet contrastar les teories sobre el terreny, perquè la seqüència que cal seguir és "treballar, descobrir, publicar i socialitzar".
Carbonell creu que en els 30 anys de treball han fet un "gran peritatge" de part del sistema de jaciments de la zona i va afirmar que la campanya d'excavacions d'aquest estiu marcarà l'inici d'una fase de canvi de l'estratègia de treball als jaciments que culminarà d'aquí quatre o cinc anys.
Va comparar aquest canvi amb el moment en què l'equip de directors va decidir passar de concentrar els seus esforços en dos o tres punts a treballar simultàniament en 8, fa uns quinze anys.
