Mingote, Chumy Chúmez, Gila, Perich, Ops o Forges són alguns dels comentaristes gràfics espanyols que es van forjar a La Codorniz, "la revista més audaç per al lector més intel·ligent", de la qual s'edita ara una antologia amb motiu del 70è aniversari del seu naixement.
Amb pròleg d'Antonio Mingote i epíleg de Chumy Chúmez, inclou les portades més representatives del setmanari, com la que obre la coberta i que firma Gila, amb un acudit: "No li donis més punyalades", diu un personatge a un altre que està cosint a ganivetades a un tercer, i li respon: "Doncs que deixi de dir-me assassí".
L'antologia s'acompanya també d'un facsímil del primer número de la revista, amb portada de Tono i vinyetes d'Herreros i del propi Miguel Mihura, fundador de La Codorniz i considerat el pare de l'humor contemporani, així com un article signat per Wenceslao Fernández Flórez, on afirma que "la gràcia només neix en les ànimes sanes i no pot anar separada de la bondat".
Dirigida per Mihura, el 8 de juny de 1941 sortia per primer cop aquesta publicació que va crear escola amb un humor surrealista, absurd i irònic, i que va ser viver de periodistes enginyosos i de dibuixants que figuren avui en la cúspide de l'humor gràfic.
Hi va haver un temps a Espanya que dir "jo pertanyo a l'equip de La Codorniz era el màxim al qual es podia aspirar", assegurava Melquíades Prieto, autor juntament amb Julián Moreiro de La Codorniz. 70 aniversari: 1941-2011, editada per Edaf.
Revisar, com han fet Prieto i Moreiro, els més de 1.800 números d'aquest setmanari, la publicació del qual es va prolongar fins a l'11 de desembre de 1978, és "una manera diferent de veure la història d'Espanya", ja que el rotatiu, fita del periodisme d'humor espanyol, "la va saber reflectir com ningú".
