Fa deu anys, el ministeri de Cultura va encarregar a Xavier Benguerel que composés una òpera amb motiu del centenari de Salvador Dalí. Després d'un viatge tan "surrealista" com el propi pintor, demà s'estrenarà per fi al Teatro de la Zarzuela aquesta obra plena de "notícia i fantasia".

Ahir es va presentar aquesta coproducció de la mateixa Zarzuela, OperaDHoy i el Liceu, que només estarà tres dies a Madrid; els encarregats de mostrar el projecte van ser el mateix Benguerel, autor del llibret; l'oftalmòleg, escriptor i dramaturg Jaime Salom; el director musical, Miquel Ortega; el director d'escena, Xavier Albertí, i els seus protagonistes, Joan Martín-Royo i Marisa Martins.

El compositor va assenyalar que l'òpera tracta "de surrealisme", i que ell mateix també l'ha viscut per tal que l'obra pugui veure la llum: no en va des que li va ser encarregada com un dels actes estrella en l'any del centenari del naixement del pintor, han estat moltes les voltes que ha donat.

S'havia d'estrenar a la Zarzuela el 2004, quan dirigia aquest teatre Xavier Casal; però després de dimitir aquest, el va substituir José Antonio Campos. I aquest els va comunicar que no podia mantenir la proposta i que s'havia d'estrear o bé al Real, o bé al Liceu.

"Tot se'ns va venir avall. És com si la núvia diu "no" quan el cura li pregunta. He escrit més de cent partitures i he pogut estrenar-les gairebé totes. Amb Yo Dalí tenia clavada, més que una espina, tot un esquelet", va reconèixer ahir Benguerel. De la mateixa manera, va voler subratllar que "la màquina" que ha aconseguit tirar endavant el projecte ha estat la Zarzuela, dirigida per Luis Olmos.

Segons el compositor, la música de Yo Dalí és atonal perquè la tonalitat la va abandonar "quan encara duia pantalons curts", i en ella "s'hi resumeixen", "depurant tot allò superflu", 20 anys de carrera.

Benguerel va destacar que aquest muntatge s'ha fet "amb condicions mínimes d'estímul econòmic", però "insuperablement" gràcies a un equip que ha treballat amb "un interès i una dedicació magnífica".

Per al llibret d'aquesta òpera, dues hores dividides en quatre actes, Salom s'ha basat en una obra anterior seva, Casi una diosa, sobre la vida de Gala. El director artístic, Xavier Albertí, la va definir com a "la brúixola" del pintor, i la persona sense la qual Dalí "no hauria estat ni una quarta part del que va ser". Aquesta obra, segons Albertí, destaca per "la seva voluntat de combinar notícia i fantasia": "és una narració biogràfica, des de la seva primera visita a París fins a la seva mort al castell de Púbol, però no un tractat enciclopèdic sobre la vida de Dalí i Gala".

Una òpera de gran dificultat

El personatge del pintor figuerenc és, segons Albertí, "profundament polièdric i incòmode per tancar-lo en un contenidor; i Gala va ser un "Andy Warhol", la gran inventora de l'"apropiacionisme", així que es va apoderar del seu univers i el va recrear. L'espectador hi trobarà uns personatges fascinants i molt atractius".

Aquesta és una òpera "de gran dificultat" per als cantants, que han hagut de fer un gran exercici de memorització, segons la mezzo Marisa Martins. A Martín - Royo, baríton i llicenciat en Història de l'Art, li va agradar "moltíssim" el llibret d'una òpera que va definir com a "densa i difícil, però no utòpica".