Obituari

Perfil: Supervivent a Buchenwald i expulsat del PCE

Europeista convençut, va col·laborar amb la Resistència francesa i va desenvolupar una extensa carrera literària i assagística

08.06.2011 | 10:04

Jorge Semprún Maura, mort aquest dimarts a París als 87 anys, ha estat una figura tan rellevant en la literatura com en la política, amb una trajectòria personal i professional marcada per la seva denúncia dels totalitarismes.

Escriptor, supervivent dels camps d'extermini nazis i exmilitant comunista, qui va ser ministre de Cultura amb el president Felipe González va néixer el 10 de desembre de 1923 a Madrid en una família burgesa.

El seu pare, José María Semprún Gurrea, va ser catedràtic i ministre de la República a l'exili. I el seu avi, per línia materna, Antonio Maura, diverses vegades president del Consell de Ministres durant el regnat d'Alfons XIII.

Es va traslladar a Holanda al començament de la Guerra Civil i en acabar la contesa, es va exiliar amb la seva família a París, on va finalitzar els seus estudis.

Va ingressar al PCE i va prendre part en la Resistència francesa. Va ser detingut per la Gestapo i deportat el 1943 al camp de concentració de Buchenwald (Alemanya), on van morir milers de persones i on el propi Semprún, marcat amb el número 44.904, va romandre 16 mesos.

Aquesta dura experiència la va reflectir més tard en els seus llibres i el 2010 va intervenir en els actes commemoratius del 65 aniversari de la fi dels camps d'extermini.

Alliberat el 1945, va tornar a París, on va treballar de traductor per a la UNESCO i va col•laborar en diverses publicacions, com la revista "Les Temps Modernes", del filòsof Jean-Paul Sartre.

Escollit membre del Comitè Central del PCE el 1953, aquest mateix any va viatjar per primera vegada i clandestinament a l´Estat espanyol sota la identitat de Federico Sánchez, el seu pseudònim polític.

La "Crisi del 64" al PCE, amb enfrontaments entre el seu líder, Santiago Carrillo, i Jorge Semprún, va abocar a la seva expulsió del partit.

Va publicar després "L'Évanouissement" (1967), "La Deuxième mort de Ramon Mercader" (1969, Premi Fémina), "Repérages" (1974), i "Autobiografia de Federico Sánchez" (Premi Planeta 1977).

En els anys 80 van aparèixer, entre d'altres, "Quin diumenge" (1980), "Montand, la Vida Continua" (1983), o "La muntanya blanca" (1986).

Nomenat ministre de Cultura espanyol el 8 de juliol de 1988, va intervenir en les negociacions per a l'adquisició de la Col•lecció Thyssen.

Va ser precursor del Decret d'ajuda a la Cinematografia de 1989 ("Decret Semprún"), va preparar l'esborrany de la Llei de Mecenatge Artístic i Cultural, va elaborar un "Pla de catedrals" i va treballar en la millora de relacions i augment de dotacions amb la Administració Autonòmica.

Confirmat en el càrrec després de les eleccions generals de 1989, el 29 de gener de 1990, primer aniversari de la mort del pintor empordanès Salvador Dalí, va signar amb la Generalitat l'acord definitiu per al repartiment del llegat artístic de l'artista català. Va cessar com a ministre al març de 1991 i va ser substituït per Jordi Solé Tura. Des d´aleshores va fixar la seva residència a França i va continuar amb la seva tasca literària.

Altres obres dels anys 90 van ser "L'écriture ou la vie" (1994, Premi Nous Drets de l'Home, a París), o "Adéu, llum d'estius "(1998).

També va col•laborar com a guionista amb grans noms del cinema francès, com Alain Resnais, Costa Gavras, Yves Boisset o Pierre Granier-Deferre, i va fer el guió de "Les Rutes del Sud" (1978) del nord-americà Joseph Losey.

El 2010 va publicar "Une tombe au creux des nuages" (Una tomba al buit dels núvols), en què revisa la idea d'Europa i corrobora la seva fe europeista.

I, tot i el seu mal estat de salut, el gener del 2011 va apadrinar amb el director palestí Elia sublima el Festival "Un état du monde et du cinéma".

Al llarg de la seva carrera ha estat distingit amb nombrosos reconeixements. Entre d'altres, el Premi Planeta 1977, Premi de la Pau dels llibreters alemanys 1994, Premi Weimar d'Alemanya 1995, Premi Jerusalem de Literatura 1997, Premi Bruno Kreisky 2006 o Premi del Club Internacional de Premsa 2010.

Està en possessió de la Gran Creu de Carles III (1993), Comanador de l'Ordre de la Legió d'Honor francesa (1995) i Creu Sant Jordi (1995).

Va contreure matrimoni amb Colette Leloup el 1963, amb qui va tenir al seu fill Dominique, i d'una unió anterior va aportar al seu altre fill, Jaume.

Cultura

MACBA i l´Arxiu Històric segueixen en vaga indefinida

MACBA i l´Arxiu Històric segueixen en vaga indefinida

Els treballadors de Ciut'Art protesten des de dimecres contra la precarietat laboral i la reducció...

El Terracotta acull la inauguració i la cloenda del II Empordà Fang Cuit

El Terracotta acull la inauguració i la cloenda del II Empordà Fang Cuit

El museu de la Bisbal d'Empordà obrirà les seves portes demà per donar la benvinguda als...

Recuperen més restes humanes d´un neandertal a la cova de les Teixoneres

Recuperen més restes humanes d´un neandertal a la cova de les Teixoneres

Els investigadors han trobat un molar en el jaciment de Moià on l'any passat es va descobrir una...

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema