o va haver-hi cap cursa de cavalls, diu?menge passat, a la capital de Croàcia, el petit país que es desplega, en la seva costa brodada a la roca, sobre les aigües manses de l'Adriàtic. Era el Papa Benet XVI que feia de les seves, presidint la Jornada Nacional de les Famílies Catòliques Croates, llençant al món, amb claretat i vigor, amb el to vibrant d'una emergència, el missatge que ja havia formulat Joan Pau II: "La família cristiana està cridada a prendre part viva i responsable en la missió de l'Església de manera pròpia i original, és a dir, posant al servei de l'Església i la societat el propi ser i obrar, en quant a comunitat íntima de vida i d'amor". "Una autèntica família, fundada en el matrimoni, és en si mateixa, una bona nova per al món". En aquestes últimes dècades, en el nostre país, el concepte de família, per a moltes persones, s'ha evaporat. M'agradaria veure quins resultats donaria, als exàmens de selectivitat, la pregunta: "Què entén vostè per família des del punt de vista del dret natural? (Si té dificultats per expressar-ho segons els continguts del dret natural, faci-ho des del que s'acosti més a la manera de ser humana, la millor "ecologia" pels pares, els fills i la societat)". Tinc la impressió que, en una realitat de tanta transcendència, la manca d'unitat, la ignorància profunda, la contradicció en els conceptes serien norma general. És natural. La cultura actual no els ofereix gaire res més. Això, sense fer referència al concepte religiós del matrimoni, a l'elevació sobrenatural de l'amor humà, a la missió evangelitzadora de la família. S'ha de refer l'educació per al "compromís per la veritat, s'ha de rectificar la idea d'amor com a pura emoció sentimental i la satisfacció d'impulsos instintius, sense obertura a la vida, sense construir vincles que durin".