Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola, encara faltaven deu anys perquè nasqués Paul Preston (Liverpool, 1946), a milers de quilòmetres del camp de batalla. Set dècades després, l'historiador ha recorregut als arxius locals i a un miler de llibres d'història escrits per cronistes de diverses ciutats d'Espanya per escriure El Holocausto español: El odio durante la guerra civil i después, que aquests dies està presentant en un itinerari per les diferents capitals espanyoles. Fa uns dies estava a la Universitat de Múrcia per presentar la seva nova obra, amb la qual pretén llançar certa llum sobre la capacitat que va tenir el règim de Francisco Franco per eliminar el sistema republicà progressista. No obstant això, l'historiador assegura que el seu "és l'únic llibre que tracta de la violència en les dues zones, la republicana i la franquista". I l'ocasió no podia ser més propícia per parlar del polèmic Diccionario de la RAH.

"La meva feina és remoure les cendres", diu sobre la idoneïtat de fer aquest llibre ara. Creu que l'estudi de la Guerra Civil i del que va passar després "és una assignatura pendent", ja que Espanya encara no ha experimentat "la transició intel·lectual" cap a la verdadera democràcia. A això atribueix, per exemple, que el fet que el Diccionario Biográfico de la Real Acadèmia d'Història negui que Franco fos un dictador, quan va ser responsable "de mig milió de morts". "Si avui dia, a Alemanya, el govern patrocinés un diccionari que digués que Hitler va fer coses positives, seria l'equivalent", comenta per introduir una pregunta retòrica: "Com es pot dir en una biografia que tot el que va passar es va fer per la benevolència de Franco? O que no era un dictador? Si no ho era, per què mig milió de persones es van exiliar i un altre milió va estar a la presó?". Sobre l'entrada sobre Franco del Diccionario Biográfico Español, Preston afegeix que "és perjudicial" i rebutja la idea que els controls de la pròpia Acadèmia fallessin perquè sabia a qui encarregava la redacció de la biografia del dictador.

Preston va presentar el seu llibre, una publicació escrita a base de testimonis "d'algunes fonts russes que no es coneixen", entre d'altres. És innovadora la visió que aporta sobre el que va passar a Paracuellos i introdueix idees sobre el foment de l'odi a tot el que tingués a veure amb la II República. Després de dotze anys d'estudi, Preston justifica el seu llibre: "Un no pot dedicar aquest temps per un capritx". Com historiador, creu que "cal saber la veritat" perquè els afectats per un bàndol i un altre dels de la Guerra Civil siguin capaços d'entendre el sofriment del contrari i així arribar a la reconciliació nacional. Per a l'historiador, Franco podia ser el cap visible "dels conspiradors, la idea dels quals era acabar amb el republicanisme progressista". I per progressista entén aquell sistema que va posar en marxa l'alfabetització de la gent del camp o la igualtat de drets entre homes i dones. "Els militars volien acabar amb els republicans. Feien llistes de persones que calia eliminar", diu. Els primers assenyalats per les mires conservadores eren les autoritats republicanes, els oficials dels sindicats i els mestres, aquests últims per ser els transmissors de les idees progressistes i el coneixement.

Per poder aconseguir el seu objectiu, segons Preston, Franco, els militars i els latifundistes van voler que la civil fos "una guerra lenta" i així disposar del temps necessari per a "matar a aquestes persones". De fet, la data en la qual l'historiador britànic fixa el començament del conflicte és el 14 d'abril de 1931, hores després de proclamar-se la II República, ja que l'aixecament del 18 de juliol de 1936 va començar a gestar-se aquest dia. Sobre el possible ?desa?just entre la definició de la paraula holocaust i el que va passar a Espanya durant el règim de Franco, Preston creu que l'ús de la paraula està justificat: "No sóc el primer que ho diu". "Les idees franquistes es van fomentar i segueixen existint", afirma l'historiador.