L'escriptor, filòleg i historiador Albert Manent ha recollit aquest dimarts el 43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, en un acte celebrat al Palau de la Música Catalana. Davant d'unes 1.500 persones, entre convidats i autoritats, Manent, que ha delegat en el seu fill Jordi les seves paraules, s'ha mostrat coherent amb les seves últimes manifestacions, optimistes sobre l'estat cultural i lingüístic de Catalunya, i ha afirmat que "cal fomentar la il·lusió per fer de Catalunya un país d'integració". Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, ha dit que aquest any es reconeix i s'agraeix "una trajectòria intel·lectual, cívica i patriòtica, una vida al servei del país".

Fill del poeta Marià Manent (Barcelona, 1898-1988), que també va rebre aquest guardó al 1985, Albert Manent (Premià de Dalt, 1930) ha recollit aquest dimarts vespre el 43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la "maduresa literària i historiogràfica, el compromís i l'activisme cultural amb Catalunya", segons el veredicte del jurat.

En un acte celebrat al Palau de la Música Catalana amb 1.500 persones, entre convidats i autoritats, Pilar Garcia Sedas, Xavier Polo, que s'ha emocionat, i Jordi Pujol han estat els encarregats de glossar la figura de Manent. L'expresident de la Generalitat ha recordat els anys de joventut i d'universitat al costat d'Albert Manent i ha remarcat la importància de Max Cahner.

Pujol ha recordat la participació de Manent en el diàleg entre Catalunya i l'Estat espanyol i ha assegurat que ara "el diàleg s'ha estroncat" i "els ponts estan trencats", parafrasejant Josep Maria Castellet. "D'aquí no ens mouran", ha conclòs l'expresident, "cal que siguem capaços de resistir perquè no som un país qualsevol" ha afegit.

Al seu torn, la presidenta d'Òmnium Cultural ha assegurat que en aquesta ocasió es reconeix "una trajectòria intel·lectual, cívica i patriòtica, una vida al servei del país". "Ara sabem que per construir el nostre país segurament cal tallar lligams que no són un llaç sinó un llast", ha assegurat Casals, que ha recordat el 50è aniversari d'Òmnium Cultural i el seu paper en la manifestació del 10-J i en el procés de consultes sobre la independència. "Tenim la voluntat i el deure de decidir, tenim la responsabilitat d'assegurar la presència de l'especificitat catalana al món i per fer-ho cal desfer-nos de les traves que encara ens limiten", ha afirmat la presidenta.

Albert Manent, que ha delegat les seves paraules en el seu fill Jordi, s'ha mantingut en la posició optimista manifestada durant la presentació en públic del guardó i ha assegurat que "més enllà de la immediatesa que ens pot desorientar, cal mirar vers el passat i tenir una visió no esbiaixada del present".

Les paraules del premiat han corroborat la idea de segle d'or manifestada per Joan Triadú i han repetit que "mai a Catalunya no hi havia hagut tants novel·listes, poetes, prosadors, periodistes, actors de teatre o estudiosos de la llengua, la literatura i la història", elements que "cohesionen la solidesa d'un país".

Manent ha afegit que "cal fomentar la il·lusió per fer de Catalunya un país d'integració i que té el noble orgull de proclamar-se gresol de nouvinguts". "Cal que es multipliqui la formació dels catalans, que no només es quedin amb el sentiment de pertinença, sinó que coneguin el passat i les raons del nostre ésser", ha conclòs Manent.

En representació del món polític, han assistit a l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el president de la Generalitat, Artur Mas; la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el portaveu del Govern, Francesc Homs; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el conseller d'Interior, Felip Puig.

Responent a la finalitat del Premi, al llarg del passat mes de maig Òmnium Cultural ha divulgat l'obra del guardonat amb el cicle 'Albert Manent, la lluita contra l'oblit'. Manent ha estat estretament vinculat a Òmnium Cultural, ja que ha estat membre del jurat del premi en dues ocasions i membre de la Junta Consultiva. Lliurat des del 1969, el premi ha reconegut l'obra i la trajectòria intel·lectual de persones de referència al nostre país com Avel·lí Artís Gener, Mercè Rodoresa, Baltasar Porcel o Joan Triadú.

Una trajectòria d'honor

Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, Maresme, 23 de setembre de 1930) ha destacat en el camp de la narrativa, l'assaig i la història. De jove va militar en el moviment universitari catalanista, va ser redactor de la revista cultural clandestina i universitària 'Curial' i al 1949 va participar en la publicació d'una 'Antologia Poètica Universitària', una evidència de l'inici de resistència cultural.

Inicialment, Manent va conrear la poesia, influenciat pel seu pare, però aviat es va sentir cridat per la crítica literària, la història de la cultura i el memorialisme, treball del que està més orgullós. Es va llicenciar en Dret i Filologia Catalana i va intervenir activament en la resistència contra el franquisme.

Va ser un dels fundadors de la revista 'Serra d'Or' i, juntament amb Josep Benet, un dels cofundadors de les Edicions Catalanes de París. Entre 1980 i 1988 va ocupar el càrrec de Director General de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània, també president de la Fundació Salvador Vives Casajuana i, des de la seva fundació al 1980 i fins al 2010, va presidir la Societat d'Onomàstica. Al llarg de la seva trajectòria, Manent ha col·laborat en diversos mitjans de premsa escrita, especialment 'Serra d'Or', l''Avui', 'La Vanguardia' i nombroses capçaleres de la premsa local i comarcal.

Poc amant dels "ploramiques, els Jeremies i els que sempre tenen els mocadors als ulls" Manent està convençut que, en matèria cultural i lingüística, el país "està millor que mai", segons va assegurar quan es va fer públic el guardó. En una entrevista recent a l'ACN, Albert Manent va afirmar que "la independència ha de ser un procés llarg i amb una majoria social".