Poden les xarxes socials i l'educació revolucionar el nostre món? Dos joves gironins, l'Arnau Llaberia i la Cristina Valentí, no només ho ?creuen sinó que ho demostren amb un documental que s'estrena avui al nostre país al Truffaut.

Per conèixer els orígens de Mind the strip cal remuntar-se al mes d'octubre de 2009 quan va arribar a oïdes dels dos directors (i a la comunitat internacional) el cas de l'Ayman Quader, un noi nascut l'any 1984, llicenciat en Llengua Anglesa i cooperant d'una ONG. Un estudiant com tants d'altres que, en qualsevol part del món, no tindria cap problema per continuar els seus estudis en la cultura de la pau allà on desitgés. Menys si s'ha nascut al camp de refugiats de Nusseirat, a la franja de Gaza, una "presó a l'aire lliure" on ni tenir tots els documents, beques i visats en regla és garantia per poder-ne sortir.

Aquest jove somiava amb viatjar al nostre país per cursar el màster en Estudis de la Pau, Conflicte i Desenvolupament que la Càtedra Unesco organitza a la universitat Jaume I de Castelló de la Plana; i convençut del poder de les xarxes socials, va iniciar una campanya a través d'aquestes per donar a conèixer la seva situació. I per extensió, la del milió i mig d'habitants de Gaza.

Rodatge gairebé improvisat

Així va ser com aquesta història va arribar fins als codirectors del ?curtmetratge, que en aquell moment no tenien cap altra intenció en difondre-la a través de Facebook que ?solidaritzar-se amb l'Ayman. El mateix Llaberia havia visitat en nombroses ocasions Palestina, i la història els va colpir. Va ser quan finalment aquest estudiant va aconseguir els ?permisos per viatjar que, només en ?quatre dies per organitzar-se i uns ?recursos mínims, els dos realitzadors gironins van decidir plasmar ?aquesta epopeia en un documental.

Com va explicar Llaberia, van contactar amb el periodista Alberto Arce, que vivia a Palestina quan va començar el procés, per comptar amb material gràfic de la situació a la franja. La resta dels 26 minuts de la pel·lícula mostren des de l'emocionant arribada de l'Ayman a ?l'aeroport de Barcelona fins a l'acollida dispensada pels seus companys de màster a Castelló; i tot, acom?panyat pels dos codirectors i les càmeres.

El resultat és un treball ple de sensibilitat, en aquest cas amb final feliç: l'Ayman va cursar el màster i va fer les pràctiques a la seu de la Unesco a París. Però perquè el seu cas i el de tants altres no s'oblidi, en queda aquest testimoni gràfic que, després de veure's a París, Lió i Girona, s'exhibirà a diversos festivals i també es podrà veure on-line a través d'Internet. On va començar tot.