La ciutat de Girona commemorarà demà el tres-centè aniversari de la seva caiguda a mans de les tropes borbòniques, fet històric que es va esdevenir el 14 de gener de 1711, i que va significar una més de les derrotes de la Guerra de Successió, que va tenir el seu moment final l'11 de setembre de 1714, amb la caiguda de Barcelona i la consegüent pèrdua dels furs i les constitucions dels estats de l'antiga Corona d'Aragó. Coincidint amb aquesta data es commemora cada any la Diada Nacional de Catalunya, que és per tant la commemoració d'una derrota.

L'acte de demà es farà en el marc de la campanya 300 anys. Caminant cap al futur, organitzada per la Federació Llull, que està integrada per les associacions Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià. Precisament, els tres presidents d'aquestes entitats, Muriel Casals, Jaume Mateu i Eliseu Climent, coincidiran a Girona per participar en un acte institucional que tindrà lloc a partir de les 12:30 a l'Auditori Josep Irla de la nova seu de la Generalitat.

La Federació Llull organitza des del 2007 la campanya de commemoració dels 300 anys de la Guerra de Successió. Des de la batalla d'Almansa, que va comportar la caiguda del País Valencià (2007) fins a Barcelona (2014), la campanya recorre any rere any una ciutat catalana, i a partir d'actes oberts a tothom, "rememora aquells fets claus de la història de Catalunya i dels Països Catalans", explica Òmium Cultural en un comunicat.

La Guerra de Successió va significar l'inici d'una època en la qual els drets històrics, lingüístics i polítics de Catalunya, les Illes i el País Valencià van quedar sotmesos a les decisions d'un poder central espanyol comandat per la dinastia reial borbònica. Segons Òmnium, els actes tenen per objectiu mostrar la unitat dels territoris que formen els anomenats Països Catalans, així com reivindicar un model social, lingüístic, cultural i polític que garanteixi la pervivència dels trets comuns.

L'esclat de la Guerra de Successió després de la mort del darrer sobirà dels Àustries hispànics, Carles II (1700), va dividir la població en dos bàndols oposats: el de l'arxiduc Carles d'Àustria, el pretendent austríac, i el del duc Felip d'Anjou, el pretendent francès.

L'acte de dissabte inclourà una desfilada dels miquelets, que van ser un cos declaradament austriacista, enemic permanent dels filipistes, que es designaven a ells mateixos amb l'epítet de botiflers.

La primera reivindicació dels extints estats de la Corona d'Aragó que denunciava el règim absolutista resultat del Decret de Nova Planta, pel qual es van abolir els furs i les constitucions dels catalans, va ser el memorial de greuges anomenat Representació, de 1760.