RESUM DIARI

´Sóc col·leccionista de paper imprès, en especial de cromo i còmic català´

 10:46  

D.B. | GIRONA Amb Modest Prats i August Rafanell van encendre la polèmica amb la publicació, el 1990, del llibre El futur de la llengua catalana, on es pronosticava la progressiva desaparició del català si les condicions continuaven com estaven...
Nosaltres dèiem que el català podia desaparèixer i que podria ser que si deixàvem passar cinquanta anys ja no es pogués rectificar. Però bàsicament exposàvem algunes idees perquè s'invertís un procés que era molt perillós per al futur del català. Algunes d'aquestes idees s'han assumit, però d'altres no. Molta gent ha parlat del llibre sense llegir-lo, pensant que era simplement la visió del got mig buit, en lloc de veure el got mig ple. Nosaltres simplement dèiem coses com ara que no n'hi ha prou amb saber una llengua, sinó que el que importa és usar-la. En una època que tothom feia estadístiques sobre el coneixement del català, nosaltres vam dir que l'important era usar-lo. També vam plantejar el problema que el català ha de competir amb el castellà en el propi territori. I també dèiem que una llengua, encara que pertanyi a cadascun dels parlants, és un fet social, sobreviu en societat i, per tant, que aquesta societat ha de dotar-se de les condicions per garantir-ne el futur.
Quines d'aquelles idees pot dir ara que la societat ha fet seves?
S'ha imposat molt clarament la idea de la necessitat de l'ús social del català. Les edicions catalanes dels grans diaris fets a Barcelona van en la línia del que nosaltres demanàvem. En aquest sentit, el llibre ha influït i ha estat beneficiós. En altres aspectes potser no.
Vostè és un gran col·leccionista de còmic. Com neix aquesta vocació?
No és només còmic, jo sóc col·leccionista de paper imprès en general: llibres, revistes, estampes, cromos, còmics. M'interessa tot el que està relacionat amb la impremta i la literatura popular. El còmic sempre m'ha agradat molt, i m'agrada estudiar-lo també. Algun dia m'agradaria dedicar més temps a això. Sí, tinc exemplars difícils de trobar i rareses.
Quin destí ha de tenir aquest patrimoni que atresora?
Ara hi ha la idea de crear el Museu del Còmic. Havia de ser a Badalona. El projecte està aturat per la crisi, però suposo que tornarà a arrencar.
Hi ha alguna especialitat a la col·lecció?
Sí. M'he dedicat bastant sistemàticament al cromo i al còmic català, però de fet guardo tot el que trobo. El còmic català o fet als Països Catalans és prioritari. Personalment, m'agrada estudiar els precedents del còmic. Hi ha un autor, dels primers que existeixen, que vaig descobrir per casualitat, d'un dibuixant del periòdic l'Esquella de la Torratxa que va fer un còmic en castellà: Josep Costa Picarol. És una obra de 1907 molt interessant i que era totalment desconeguda. Però hi ha una altra cosa tan antiga que no se'n pot dir còmic, però sí és una historieta, de 1866, d'un autor, Josep Armet, que escriu en català. És la Història d'una dona, probablement la primera sèrie gràfica d'una historieta a la Península.
Quin encert posar-se a col·leccionar papers impresos just abans de la digitalització?
Però no sé fins a quin punt el procés actual és positiu, per al col·leccionisme, perquè la nostàlgia que experimenten els que han llegit de petits, no sé com l'experimentaran les generacions que estan més acostumades a un llenguatge totalment televisiu i als jocs d'ordinador.
Fins a quin punt és usuari de les noves tecnologies?
No tinc Facebook ni estic en xarxes socials, però evidentment Internet i Google són fonamentals i avui ja no es pot investigar sense això.
Vostè ha vist tot el procés de creació de la UdG. No hi ha actualment un cert relaxament, un acomodament... no s'ha perdut la il·lusió i motivació dels anys de creació de la universitat?
Sí, jo crec que la situació fins i tot és pitjor. No és que hi hagi una acomodació i rutina, sinó que anem clarament endarrere. Es va retallant recursos, els professors veuen com es treuen assignatures i els estudiants que arriben a les facultats d'humanitats no vénen amb la preparació humanística que tenien abans, perquè el llibre i la cultura en sentit tradicional han perdut importància. Bé, tot plegat produeix una sensació de retrocés, que potser és conjuntural, o potser simplement és l'inici d'un gran canvi que hauran de fer els que vinguin després. Aquests són temps de replantejaments, no d'il·lusió, sinó de desconcert. Però, com dirien els homes del barroc, és després del desengany que ve la llum.

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cinema


Sharon Stone a «Instinto Básico».
Sharon Stone, 25 anys després d'«Instinto Básico»

Sharon Stone, 25 anys després d'«Instinto Básico»

El film de Paul Verhoeven arriba al quart de segle amb la mateixa sensualitat amb què es va estrenar

Daniel Craig confirma que tornarà a ser James Bond

Daniel Craig confirma que tornarà a ser James Bond

L'actor continuarà sent el rostre de l'agent 007 en el nou lliurament de la saga, però per última...

Christopher Nolan va voler rodar ´Dunkerque´ sense guió

Christopher Nolan va voler rodar ´Dunkerque´ sense guió

El cineasta admet que els productors i fins i tot la seva dona el van dissuadir de la seva idea

´Wolf Warrior 2´, el film més vist a la història de la Xina

´Wolf Warrior 2´, el film més vist a la història de la Xina

La cinta recapta 60 milions de dòlars i supera la fantasia romàntica 'The Mermaid'


Enllaços recomanats: Premis cinema