Entrevista

´Sempre s´ha fet bona literatura als Països Catalans´

Albert Rossich, catedràtic UdG diu que ara els joves no arriben a la Universitat amb la mateixa preparació que abans però no perd l'optimisme

 10:25  
Albert Rossich, catedràtic de la Universitat de Girona.
Albert Rossich, catedràtic de la Universitat de Girona. MARC MARTI
 NOTÍCIES RELACIONADES

Poques persones poden assistir en vida a la transformació de la societat gràcies en bona part a les seves descobertes i aportacions acadèmiques de joventut. Aquesta satisfacció és doblement experimentada pel catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Girona Albert Rossich (Girona, 1952). D'una banda, Rossich va ser dels primers a fer veure, fa més d'un quart de segle, que el Barroc no és un període de decadència cultural i creativa a Catalunya, com tot just ara es comença a acceptar d'una manera generalitzada. De l'altra, juntament amb Modest Prats i August Rafanell, va firmar el 1990 el llibre El futur de la llengua catalana, amb la intenció d'estimular l'ús social del català, tema del qual ara també es pot sentir content, especialment després de l'èxit de la ràdio en català i del llançament de les edicions catalanes dels grans diaris de Barcelona. A més a més, Rossich està esdevenint un referent com a col·leccionista de paper imprès, especialment còmics, una faceta d'ell fins ara molt poc coneguda, però cridada igualment algun dia a enriquir el patrimoni comú.

DANIEL BONAVENTURA Si en la nostra literatura hi ha hagut un període poc estudiat, aquest és precisament el que vostè ha estudiat intensament durant tota la vida: el barroc.

Ho podem fer extensiu a un període més ampli, que abraça el renaixement, el barroc i la il·lustració, tota l'edat moderna, és a dir, els segles XVI, XVII, XVIII i començaments del XIX.

Per què no s'estudiava aquest període?

Al segle XIX, els homes de la Renaixença van constatar que la situació del català estava malament i, per tant, tot el que veien abans d'ells ho consideraven negativament, no interessava i no s'estudiava. Però, en realitat, aquest és un període de més de tres segles que està ple d'obres interessants i molt variades.

Què ha descobert amb la seva particular cabussada al període?

Que no només hi havia molta més efervescència creativa de la que pensàvem, sinó que moltes coses s'havien interpretat malament o s'havien llegit amb prejudicis. A mesura que hem anat estudiant aquell període hem vist que la literatura catalana no es caracteritza per una decadència, sinó per la continuïtat. Si no hi hagués hagut continuïtat no estaríem ara fent aquesta entrevista en català per a un diari escrit en català. Sempre hi ha hagut una literatura culta i variada en català al conjunt dels Països Catalans.

És un prejudici noucentista considerar el romànic i el gòtic com l'autèntica essència patriòtica, i el barroc com el període "contaminat" pel nou creixent poder castellà?

Sí. Els noucentistes pequen d'això, però de fet ho hereten de la Renaixença. Es mitifica el passat medieval i s'acaba falsejant la història de la cultura catalana com si fos una història gloriosa a l'edat mitjana i que després ja no ho torna a ser fins al segle XX. És clar que això és fals. El renaixement i el barroc tenen aspectes molt importants en molts camps, no només en literatura, sinó també en la cultura, l'arquitectura, la música, l'art... tot això s'està estudiant ara.

Fins a quin punt el poder castellà, o el francès, interessats a fer brillar la seva pròpia cultura per sobre de la catalana, van també tenir responsabilitats en aquest eclipsi de mes de tres segles?

També va ser així. A més, precisament en aquella època la cultura castellana va viure un gran moment d'esplendor, i això va fer ombra i no va deixar veure la vitalitat de la cultura catalana. Tendim a pensar que la nostra literatura és inferior perquè reflecteix la influència del castellà, quan durant el segle XVII tot Europa reflectia la influència del castellà.

Si pensem en l'edat mitjana de seguida ens vénen al cap noms de gloriosos poetes i escriptors com Ausiàs March, Raimon Llull, Jordi de Sant Jordi... Quins són els principals noms del barroc?

Francesc Vicent Garcia, el "Rector de Vallfogona", era molt conegut, però justament contra aquest autor es van acarnissar els noucentistes considerant que feia una literatura burlesca, d'influència castellana i sense personalitat. El noucentisme i la literatura burlesca i popular tenen una certa incompatibilitat. Per tant, no hi ha només un prejudici, sinó també modes, que sempre influeixen. Francesc Fontanella, poeta, dramaturg i polític, fins fa trenta anys era pràcticament inèdit i, en canvi, és un autor fonamental que està impressionant els estudiosos. Va fer també una carrera eclesiàstica brillant a Perpinyà.

La seva tesi doctoral Assaig d'edició crítica de l'obra poètica de Vicent Garcia, llegida fa més de 25 anys, va ser pionera de la descoberta de les virtuts del barroc?

Jo, més que el pioner, sóc una persona que hi ha dedicat tota la vida, a la literatura del barroc, i que veu amb satisfacció com es comença a ser conscient que la idea de decadència està desacreditada. La clau és analitzar l'època moderna amb normalitat, com fem amb les altres èpoques. Si ho fem així anirem a parar als conceptes que són vàlids per a l'Europa d'aquell temps: renaixement, barroc i neoclassicisme, molt més útils que no pas el concepte de decadència.

Però a la Fira de Frankfurt de 2007, amb la literatura catalana com a convidada d'honor, encara es referien als "anys obscurs"!?

És veritat, no es va voler usar la paraula decadència, però encara pervivia el concepte mental. Els grans canvis interpretatius costen d'arrelar.

Se sent des de Girona víctima del centralisme barceloní?

No. Però sí que és cert que sovint des de Barcelona no es té prou en compte l'activitat cultural del conjunt dels Països Catalans.

Ben segur que hi contribuirà el llibre Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana, publicat per l'editorial empordanesa Vitel·la, a cura d'Eulàlia Miralles, a la col·lecció Philologica, que vostè mateix dirigeix.

Aquest llibre recull els articles més importants que hem publicat els darrers anys oferint aquesta nova interpretació. Els hem actualitzat. El volum està fet per tot el grup de literatura moderna de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, a més d'aportacions foranes.

Hem entrat en un nou barroquisme; la postmodernitat que sorgeix als anys vuitanta del segle XX és una forma de barroquisme, de recargolar la forma sense aportar nous continguts?

S'hi pot relacionar. Alguns han parlat de neobarroc. Un aspecte molt típic del barroc i també de la cultura actual és la paròdia, fer literatura de la literatura. O incloure en les obres literàries i artístiques formes de provenen d'altres arts, o d'altres àmbits: el món del còmic, el videoclip... De fet, hi ha avui una actitud desenganyada, antiidealista, que és comuna en les dues èpoques.

La paròdia política de TV3 Polònia entraria en aquest terreny?

Això ho veig més difícil de comparar, perquè es televisió i no existia en aquella època. Hi ha formes d'art i cultura que tenen paral·lelismes més clars. L'òpera neix a l'època del barroc, és una combinació de cant, música, literatura, espectacle visual, cosa bastant típica d'avui. En certa manera, la cantant Lady Gaga i els seus videoclips són una forma de neobarroquisme.

La cuina de Ferran Adrià seria el cas?

No. Això és més aviat ?avant?guardisme, i el barroc no és avantguardista, tot i que ben mirat també assaja la confluència de coses a vegades contradictòries. El barroc el que fa és combinar d'una manera nova coses que ja existien.

Coneix el treball de Francesc Miralpeix i Xavier Solà, també de la UdG, que fan el mateix camí que vostè però en l'art, i acaben de publicar precisament el llibre L'Art barroc dins la col·lecció dels Quaderns de la Revista de Girona...

Sí. Estan estudiant aquesta època oblidada i ignorada, amb la dificultat que l'art barroc va patir la gran catàstrofe de la Guerra Civil, que va provocar la destrucció de pràcticament el 90 per cent de l'art moble, és a dir, imatges, quadres i retaules que existien.

Vostè ha publicat el llibre La poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII. Avui hi ha també un esclat del porno a la xarxa. Hi veu relació?

Vaig publicar aquest llibre una mica per trencar amb la imatge que la literatura del barroc era una cosa arcaica, apta només per als erudits, i que no tenia interès per al lector comú. Vaig voler mostrar que durant el temps dit de la decadència també hi havia lectures que podien ser lúdiques, i per això vaig donar a conèixer aquest textos, la majoria inèdits. En realitat, però, no és tant una literatura pornogràfica en el sentit actual, que pretengui excitar o provocar, sinó que més aviat és una literatura burlesca que intenta riure's del sexe, ridiculitzar-lo, distanciar-se'n. Però evidentment els romàntics, els homes del noucentisme el van considerar un gènere de mal gust i escandalós.

Quan podrem trobar a la xarxa la poesia del barroc digitalitzada?

Tenim ja en funcionament la pàgina http://www.nise-barroccatala.net/ destinada a acollir l'inventari de tota la poesia catalana manuscrita del barroc, i també una altra pàgina, http://quern.cat/, un butlletí bibliogràfic de literatura i llengua catalanes de l'edat mitjana i l'edat moderna. D'altra banda, està a punt de sortir un volum del Panorama crític de la literatura catalana dedicat a l'edat moderna. Aquesta obra és una sèrie de sis volums, de l'editorial Vicens Vives, en què es fa un estat de la qüestió de tota la literatura catalana. Ja n'han sortit quatre volums, i ara sortirà el cinquè dedicat als segles XVI, XVII i XVIII. Jo he dirigit aquest volum de l'època moderna i d'altra banda coordino tota la sèrie.

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cinema


Javier Bardem i Jennifer Lawrence, protagonistes de 'Madre!'
ESTRENES | El director Darren Aronofsky torna als cinemes amb 'Madre!'

ESTRENES | El director Darren Aronofsky torna als cinemes amb 'Madre!'

Ricardo Darín és el president argentí a 'La cordillera' i 'La llamada', amb participació de TV3,...

ESTRENES | Tornen les aventures d´espionatge de la saga Kingsman

ESTRENES | Tornen les aventures d´espionatge de la saga Kingsman

'La Lego Ninjago pel·lícula' s'estrena en català en una cartellera on també destaca 'La reina...

El perillós truc de Dakota Johnson per rodar les escenes de sexe

El perillós truc de Dakota Johnson per rodar les escenes de sexe

Solia ser alguna cosa comú durant els primers compassos de la història

ESTRENES | L´oscaritzada Kathryn Bigelow irromp a la cartellera amb ´Detroit´

ESTRENES | L´oscaritzada Kathryn Bigelow irromp a la cartellera amb ´Detroit´

'Jacques', el biopic sobre l'odissea de Jacques Cousteau, completa les estrenes setmanals


Enllaços recomanats: Premis cinema