Els reis medievals també es tenyien els cabells i es maquillaven, tal com s'ha pogut constatar en una anàlisi de les restes trobades a les tombes reials del monestir de Santes Creus. El projecte, impulsat pel Museu d'Història de Catalunya, es va iniciar el 2010 en el marc de la celebració del 850è aniversari del monestir cistercenc, i va plantejar la restauració de les tombes dels reis Pere II el Gran, Jaume II el Just i Blanca d'Anjou, així com la tomba de l'almirall Roger de Llúria.

La coordinadora del projecte, Marina Miquel, va recordar a la presentació que "poques tombes reials han estat investigades en el món de manera científica, bé perquè van ser destruïdes o perquè són inaccessibles als investigadors per les restriccions de cases reials o governs".

Les anàlisis de les restes del rei Pere determinen que era un home de tipologia alta (1,75-1,80 d'estatura), amb una cara allargada i un maxil·lar inferior més prominent que el superior, i en conservar-se gran part dels teixits tous dessecats s'ha pogut fer una anàlisi que ha determinat que "va patir una malaltia infecciosa pulmonar, segurament una tuberculosi, però no necessàriament va ser la causa de la seva mort, va dir Miquel. D'altra banda, les conclusions també han demostrat que Pere el Gran no va ser enterrat vestit de monjo, sinó amb una túnica luxosa.

La investigació química ha determinat "la presència a les restes de pèls de la barba del rei d'Apigenina Genisteina, un producte procedent de la ginesta i utilitzat històricament per tenyir de ros els cabells", la mateixa substància trobada al cabell de la reina Blanca d'Anjou, dona de Jaume II el Just. "Coneixem tractats antics de cosmètica, però no sabíem que el rei Pere el Gran o Blanca d'Anjou es tenyissin de ros", va explicar la coordinadora del projecte. A la cara de la reina s'ha trobat a més restes d'àcid carmínic, que s'hauria utilitzat com a maquillatge facial. En els dos casos s'ha realitzat també la reconstrucció facial, una tècnica habitual en la ciència forense i criminalística i a la qual també ha recorregut l'arqueologia.

Pel que fa a les malalties, la ciència ha pogut demostrar que Blanca d'Anjou va morir després de les complicacions del seu desè part, dada coincident amb la recerca documental, ja que el mateix rei ho havia escrit en documents oficials enviats a altres estaments. La investigació documental desenvolupada en paral·lel a la científica ha permès establir que va ser el mateix Jaume I qui el 1254 va disposar que el seu primogènit, Pere, fos enterrat a Santes Creus, "probablement per compensar la comunitat cistercenc de Santes Creus per haver escollit ell Poblet per ser enterrat".

Aquesta dada inèdita rebat les tesis de la historiografia tradicional, que afirmava que Pere havia escollit personalment ser enterrat a Santes Creus per contraposició a l'opció de Poblet del seu pare.

També s'ha revelat que Arnau de la Torre, de Lleida, va rebre l'encàrrec per a la policromia del templet de la tomba de Pere II el Gran, la qual cosa ha permès datar aquest treball del seu taller el 1305-1307, de manera que "és una de les primeres obres pictòriques d'estil gòtic a la Corona de l'Aragó". Aquest projecte d'investigació s'està duent a terme en motiu del 850è aniversari de Santes Creus.

La reconstrucció de la cara de Blanca d'Anjou ha permès constatar que, com passa en moltes tombes gòtiques, la representació escultòrica jacent de la tomba no és un retrat fidedigne, sinó una idealització estètica que ha anat a càrrec de l'artista. També s'ha realitzat la reconstrucció facial de Pere el Gran, amb una tècnica de la ciència forense que també utlitza l'arqueologia.