La suspensió per falta de quòrum, dijous, del claustre de la UdG que discutia aspectes vitals de la tisorada, ha motivat que es facin públiques les primeres veus obertament crítiques amb el funcionament dels òrgans de govern universitari. I ha estat precisament un membre claustral -i és per tant una autocrítica-, qui ha fet públic al seu bloc un memorial de greuges del funcionament anacrònic del claustre, òrgan de debat i de presa de decisions de la comunitat universitària. El professor de l'àmbit de les TIC Jordi Regincós titlla de "vuitcentista" el sistema de funcionament d'un claustre que fa anys que té problemes a l'hora de constituir-se per falta d'assistència dels seus membres. Del total de 300 membres claustrals, explica Regincós, menys de cent van comparèixer dijous a la tarda al claustre, celebrat al teatre de l'edifici de l'antiga Facultat d'Educació, a Emili Grahït, de manera que no es van poder votar dos pronunciaments acordats al matí sobre l'acceptació o no de la retallada imposada des de la Generalitat.

Voluntaris sense compromís

Paradoxalment, la major part dels membres claustrals són elegits i es presenten voluntàriament, però després no hi participen.

Jordi Regincós critica aspectes com per exemple el fet que a l'inici d'un claustre s'hagi d'aprovar l'acta de l'anterior, celebrat potser fa sis mesos: "Algú recorda què va dir o va passar 6 mesos enrere?", pregunta.

També lamenta que el punt principal del dia, la presentació a títol estrictament informatiu de l'informe econòmic de la rectora, Anna Maria Geli, sigui una exposició de "mitja hora llarga" consistent en la lectura d'un document que els claustrals havien rebut "10 dies abans". Després s'obre el debat. Dijous es van demanar vint torns de paraula. Cadascun disposava de 7 minuts, és a dir, van ser dues hores i mitja d'intervencions, moltes d'elles "redundants" o bé centrades en problemes estrictament personals. I l'espiral segueix amb la rèplica de la rectora i del president del Consell Social, per donar dret a nous torns de paraula -aquesta vegada van ser 15- de 2 minuts.

Jordi Regincós conclou que "no podem seguir, en ple segle XXI, amb dinàmiques i debats del segle XIX" i afegeix: "És imprescindible replantejar la governació de la universitat i el funcionament dels seus òrgans. No qüestionaré el claustre com a màxim òrgan de govern de la universitat. Sí que en qüestiono el seu funcionament".