Joana Ripollès i Magda Tomàs, dues de les tres coordinadores d'Una història necessària. Col.lectiu de Dones en l'Església. 25 anys (1986-2011), editat per Viena Edicions, s'han trobat amb membres i simpatitzants de la citada entitat a Girona a fi d'explicar els detalls en l'elaboració del llibre i rebre'n les impressions (l'anomenat feedback) com a lectors. La trobada, desenvolupada al Centre Cívic Pla de Palau de Girona, va situar el contingut del volum i, de retruc, el Col.lectiu de Dones en l'Església (CDE), com a un "revulsiu per l'Església a Catalunya", segons explicava Tomàs, en un context social occidental en què el gènere femení esmerça esforços per la paritat en els diferents àmbits de la col.lectivat.

La conversa va tenir temps pels records (de fets i persones) i va explicitar, per descartar-los, alguns estereotips sobre el CDE. "No és cert que el nostre objectiu sigui el sacerdoci", va afirmar Joana Ripollès, i després matisada per Piua Salvatella, delegada a Girona, sobre un dels estereotips que circulen sobre l'entitat. Matisada perquè hi ha algun cas de dona que havia mostrat, explícitament, aquesta vocació.

Precisament, Ripollès va defensar que el CDE treballa per "trencar la inèrcia de la dona com a subsidiària" en un procediment caracteritzat per la "revolució -en el sentit de canvi- permanent" i el "dinamisme" per aconseguir els objectius proposats. Aquesta coordinadora va equiparar el llibre amb les tres fases seqüencials de com la Història (la ciència) és explicada: fets, causes i conseqüències. "El nostre goig seria dissoldre el Col.lectiu", va remarcar, fent referència a que l'entitat té un propòsit d'avenç social (la no discriminació de la dona en l'estructura jeràrquica de l'Església) i no d'aconseguir cotes de poder, o 'anar en contra de'. Magda Tomàs havia recordat abans que la discriminació de la dona també és explícit en altres confessions religioses.

Una història necessària, en el qual hi ha participat unes 75 persones, serveix, segons Tomàs, per veure l'evolució del pensament feminista dins l'Església, cosa que dóna "consistència" com a volum de lectura i anàlisi. Són 10 articles, de diferents autores, que formen el "nucli" del llibre. Tomàs va explicar que la resposta dels col.laboradors i les delegacions del CDE ha estat molt remarcable i, fins i tot, l'editorial va tenir que avisar sobre l'excès de material que anava arribant. També va subratllar la importància que el llibre deixès constància de les opinions de les delegacions, amics i amigues, i simpatitzants.

Contingut a defensar

La delegada Piua Salvatella, en el debat posterior, va considerar que Una història necessària, que va qualificar com a "l'enciclopèdia del Col.lectiu", no és un volum "per llegir i guardar", sinó "per anar a defensar". El llibre té un pròleg de Montserrat Viñas, abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat. Viñas, que va rebre el convit per correu electrònic, explica que l'encàrrec li "va causar molta sorpresa".