El projecte guanyador amb el qual Sant Sebastià ha estat designada Capital Europea de la Cultura el 2016 convida a un viatge cap a la convivència, dissenyat després d'un "procés participatiu ampli i plural", que persegueix el compromís social amb els drets humans, l'educació en valors i la creativitat.

Aquests principis han servit perquè la capital donostiarra hagi estat designada aquesta tarda Capital Europea de la Cultura el 2016, títol que es disputava amb altres cinc ciutats espanyoles: Burgos, Còrdova, Las Palmas, Segòvia i Saragossa.

Sota el lema "Ones d'energia ciutadana", Sant Sebastià ha aconseguit convèncer el jurat amb un projecte una mica eteri, titulat "Cultura per a la Convivència", el contingut íntegre ha estat guardat amb recel fins ahir, quan va ser presentat a Madrid i repartit en els quioscos en format de diari.

La candidatura de Sant Sebastià, segons el text, demostra que la proposta guanyadora ja no pot ser un compendi de concerts o activitats, sinó que ha d'oferir alguna cosa més i posar l'accent en els problemes que té la ciutat i en la manera en què la capitalitat servirà per resoldre'ls.

En aquest cas, la proposta de Sant Sebastià considera de ser Capital Europea de la Cultura suposa una oportunitat per "enfortir el compromís social pels drets humans i la rebel.lia cívica contra qualsevol forma d'exclusió i de violència" i per "avançar cap a un clima de concòrdia cívica des de la qual establir l'arquitectura emocional del futur ".

"Transformar les polítiques culturals" o reforçar la dimensió europea per convertir aquesta ciutat de 180.000 habitants en un referent en el continent són altres de les possibilitats que contempla el projecte de Sant Sebastià, que considera que un dels seus èxits resideixen que és fruit de "un procés de participació ampli, obert i plural", que està també en el germen de gran part de les activitats programades.

De fet, s'espera que la capital sigui un flux constant d'activitats generades per la ciutadania de forma creativa, en xarxa amb tot el continent, que tindran el seu punt àlgid el 2016.

L'acte oficial d'inauguració de la capitalitat serà el 20 de gener, coincidint amb la festa patronal de la ciutat, en què 9.000 nens de tot Europa donaran inici a dotze mesos de festa cultural amb els redobles de tambors i barrils en una gran tamborrada .

Sant Sebastià posarà en marxa "ambaixades itinerants" per Europa en un vaixell (rèplica d'una embarcació del segle XV) que emprendrà un viatge per tot l'arc atlàntic, un tren transfronterer que creuarà el continent europeu, una carpa de circ que anirà de gira , i una oficina mòbil per recollir aportacions i suggeriments.

També impulsarà "metodologies" innovadores a través de l'organització entre 2012 i 2020 de laboratoris d'energia ciutadana amb el que cerca establir connexions improbables entre disciplines diverses o propiciar fòrums sobre tecnologia, art, llengües-basca-, o espais verds.

n l'apartat "planters de pau per a la reconciliació", el projecte de Sant Sebastià inclou activitats en llocs emblemàtics-Gernika (Biscaia), Aránzazu (Guipúscoa), Estrasburg i Sant Sebastià-entre les quals destaca una trobada de Premis Nobel de la Pau .

Es preveu així mateix, si les "condicions polítiques" i meteorològiques ho permeten, organitzar al juliol una cadena humana entre les localitats guipuscoanes d'Aduna i Tolosa "en record a les primeres víctimes del conflicte basc", mentre que un mes abans tindrà lloc una trobada internacional de comissions de veritat, justícia i reconciliació que inclourà també la celebració d'un festival antibel.licista i antiracista.

Una gran exposició sobre la violència i la pau al llarg de la història de l'art, una trobada interreligiosa per pensar una pregària ecumènica contra els fanatismes i la instal lació de sis grans haimes entre Sant Sebastià i la seva ciutat germana Bojador, al Sàhara occidental, són altres de les propostes concretes del projecte vencedor, que aglutina desena d'esdeveniments a peu de carrer.

Tot per articular un procés d'educació contínua, una aposta per l'energia vital i l'esperit autocrític de les persones i, sobretot, una proposta "transformadora" que, segons els seus promotors, tindrà "bona presència, però sobretot molta essència".