Adéu a un festival «bell i necessari». Des de feia tres anys, a finals d'agost, la cultura en la seva vessant més lliure i transversal ocupava els carrers de Portbou durant tres dies. Era gràcies al SURPAS, un festival que es contraposava «a la visió mercantilista de l'art imposada per les indústries culturals», i que fomentava la creació conjunta, en el sentit més ampli. Unint països, noves tecnologies i art popular, públic i artistes i diferents gèneres.

Enguany, però, la trobada no tornarà a l'Alt Empordà; i és que l'organització del festival, totalment gratuït, ha topat amb una important trava legal i econòmica, traduïda en 6.900 euros corresponents a una subvenció revocada.

Una de les organitzadores del festival, Ingrid Guardiola, n'explica els motius: «Des del CoNCA s'ha al·legat un desajustament del pressupost de l'edició del 2010: nosaltres vam elaborar un pressupost comptant amb la subvenció que sempre ens havien donat des de Cultura, que amb l'entrada de la ministra Sinde se'ns va retirar». En retirar-se la partida, la segona versió del pressupost era «massa per sota de l'original», i l'aportació del CoNCA superava el percentatge estipulat. Guardiola explica que van rebre «a posteriori» una carta on se'ls notificava que haurien d'haver enviat una modificació pressupostària; així que tot i mantenir el calendari i les activitats previstes, ara se'ls reclama una quantitat a la qual no poden fer front.

A banda, els diners aportats per l'Ajuntament de Portbou van passar a formar part «d'una partida residual que no computava», motiu pel qual quedaven fora de conveni i per tal, invalidats per poder accedir a la subvenció del CoNCA.

Tot i així, la tercera edició del SURPAS es va celebrar: «Vam aconseguir que els artistes vinguessin rebaixant el catxet i ningú de l'organització va cobrar per tal de poder tirar endavant el festival, però res d'això ha servit per salvar la burocràcia», diu Guardiola.

Quan un festival era possible

A la crònica d'aquesta mort gairebé anunciada s'hi han sumat dos impediments més, segons l'organització: «Els canvis a l'alcaldia de Portbou, a qui ara no interessa un festival d'aquestes característiques, i les modificacions en les directrius de les polítiques culturals estatals». Guardiola apunta, en aquest sentit, la desaparició del Consell Nacional de les Arts en favor del nou Institut de la Creació i les Empreses Culturals, l'anterior ICIC. Aquest dirigirà les seves subvencions, diu la coorganitzadora del SURPAS, «només a entitats privades, els artistes passaran a ser empreses i un gran gruix de creadors que treballen de forma independent quedaran fora de tota convocatòria pública».

Així que per acomiadar el festival, i aconseguir recaptar els diners de la subvenció revocada, el SURPAS s'acomiadarà «en un concert benèfic i funerari» on tots els artistes col·laboraran desinteressadament. Portbou sempre havia estat el centre d'operacions «perquè ens interessava la idea de descentralitzar la cultura, a banda de ser un espai peculiar, molt carregat històricament i marcat per la proximitat de la frontera», però aquest funeral es farà demà a Barcelona, a l'Espai Jove Fontana. «Ens resultava més senzill i econòmic fer-ho allà, perquè molts dels artistes que hi col·laboren són de l'escena independent barcelonina, i necessitàvem un ressò important». A la programació es compta amb els exmembres de 12Twelve, Jaume L. Pantaleón i José Roselló, reformulats a AtletA; alguns dels músics habituals de Pau Riba i Comelade amb el projecte Don Simón y Telefunken; l'extraordinari zanfonista Marc Egea i els inclassificables i adorats de l'escena indie Manos de Topo. A banda, i recuperant una vella tradició del SURPAS (no en va un dels seus organitzadors, Matias Kauppi, és de Finlàndia), també hi actuaran músics finesos: es tracta dels Rinneradio, una de les bandes pioneres de l'electrojazz al país nòrdic, que ja porta més de dues dècades sobre els escenaris.

Junts diran la darrera pregària per un festival que va néixer, com diu Guardiola, «en una època quan, a diferència d'ara, organitzar un festival diferent era possible».