Qui més qui menys haurà escoltat algun cop a la seva vida ? -potser sense haver-se'n ni tan sols adonat- una llegenda urbana. La majoria comparteix tres elements bàsics: són històries inversemblants, que es presenten com reals, i que tenen com a protagonistes "a l'amic d'un amic". Si és dels que creu que el cos de Walt Disney roman congelat esperant que un miracle de la ciència el ressusciti, o li han explicat alguna vegada quan Ricky Martin va sorprendre una nena mantenint relacions sexuals amb el seu gos en un conegut programa de televisió, vostè és una víctima de les llegendes urbanes.

Aquestes faules populars normalment acostumen a ser transmeses oralment i estan totalment integrades en la cultura popular del nostre temps. Tant és així, que els investigadors de la narrativa oral moderna porten ja més de mig segle estudiant-les. El premi Nobel de Literatura Gabriel García Márquez va dir una vegada en un assaig que "s'hauria de fer una antologia d'aquestes històries que es repeteixen per tot el món i que, segons els qui les expliquen, estan verificades per testimonis". El seu desig ha estat complert per Jan Harold Brunvand, especialista en folklore de la Universitat de Utah, que acaba de publicar a Espanya El fabuloso libro de las leyendas urbanas, una exhaustiva recopilació dels contes més representatius del gènere.

Traspassen fronteres

Les llegendes urbanes traspassen fronteres, i encara que les recollides per Harold Brunvand en el seu llibre tenen el seu origen en l'àmbit anglosaxó, moltes d'elles ens resulten familiars. Recorden la noia del revolt? La història explica que una jove que busca qui la porti a casa apareix davant els viatgers a la carretera, en un tram pròxim a un revolt perillós, durant una nit boirosa. Quan puja al vehicle hi roman silenciosament fins que desapareix misteriosament de sobte.

A vegades es diu que abans d'esvair-se alerta el conductor del perill o que, de no fer-ho, aquest mor en un accident. En el llibre aquesta llegenda s'anomena L'autoestopista desaparegut, i compta amb una trama similar, però en aquest cas el personatge alerta el conductor abans de de?saparèixer que la fi del món és a prop.

Una altra història molt popular és la que Harold Brunvand recull amb el títol La rata fregida de Kentucky. N'hi ha múltiples versions, però el nucli comú a totes elles és la troballa de rosegadors, o parts de rosegadors, en aliments, generalment procedents de cadenes de menjar ràpid. Encara que és cert que s'han interposat demandes d 'aquest tipus, rares vegades els narradors d'aquesta història han viscut l'experiència en primera persona, o coneixen l'existència d'una denúncia. Relacionada amb la presència inesperada i desagradable d'animals hi ha la llegenda de la serp a la botiga, que gairebé sempre implica una innocent senyora que pateix la picada d'un rèptil mentre examina el gènere d'un local comercial.

El material que utilitza l'autor en el llibre procedeix de cartes enviades pels lectors dels seus anteriors llibres, d'articles de premsa i emissions de ràdio i televisió, d'estudis de folklore i també d'internet.

L'abundància d'històries li ha permès contrastar les diferents versions que existeixen d'una mateixa llegenda i fins i tot rastrejar el seu origen. Una de les més antigues que apareixen a l'obra és Per què vaig acomiadar la meva secretària, que segons l'autor porta en vigor almenys des de la dècada de 1920. S'expliquen els motius que van portar un home a acomiadar la seva atractiva secretària. Era el dia del seu aniversari i la seva família s'havia ?obli?dat de felicitar-lo. Quan arriba a l'oficina la seva secretària el convida a menjar i després suggereix que vagin a casa seva. Una vegada allà la jove entra al bany i l'home aprofita per treure's la roba, sent sorprès nu minuts després pels seus amics i familiars, que havien preparat una festa sorpresa a la casa. Aquest relat és un exemple clàssic de xeroxlore, terme que utilitzen als EUA per designar les anècdotes i bromes que circulen en fotocòpies per les oficines.

Existeix una gran varietat de llegendes urbanes. N'hi ha de terror, còmiques i eròtiques; totalment desgavellades o més mundanes, però en general és fàcil identificar-les: totes arriben massa lluny per resultar creïbles.