Els sauropodomorfs eren un grup de dinosaures enormes, els més grans que mai han caminat sobre la terra. Eren quadrúpedes, herbívors i es caracteritzaven pels seus llargs colls i caps petits. Van viure a gairebé tots els continents, entre ells Europa, fa entre 228 i 65 milions d'anys.

Ara, un equip d'investigadors de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Lisboa (UL) treballen conjuntament per aclarir aspectes de l'evolució morfològica d'aquests dinosaures i explorar les causes d'aquests canvis. Per fer aquesta recerca, els investigadors han recorregut a l'estadística amb un Anàlisi de Dades Composicionals (CDA) a partir de l'estudi de 600 elements dels esquelets apendicular anterior i posterior.

L'ús d'aquesta metodologia contribuirà a conèixer els canvis de locomoció d'aquests grans animals, que van passar a moure's de dues a quatre potes. El factor del gegantisme inherent a alguns grups d'aquests animals també estan essent explorades i interpretades.

Per tal de comprendre millor aquests canvis, l'estudi s'ha ampliat a altres grups de dinosaures i mamífers de locomoció bípeda i quadrúpeda. A l'anàlisi també s'ha incorporat anàlisis de dades d'organismes voladors amb el fi de configurar un morfoespai complet de les proporcions de les extremitats de tots ells: aus, rates-penades pterosaures, teròpodes, ornitòpodes, artiodàctils, perissodàctils, carnívors i metateris.

Un estudi molt innovador

Per primera vegada, en el camp de la Paleontologia s'ha aplicat l'anàlisi estadístic de dades composicionals. Mentre que en camps com la Geologia ja s'hi treballava, en la Paleontologia s'havia utilitzat fins ara l'estadística clàssica.

Així ho apunta una de les investigadores de la UdG, Glòria Mateu, qui afegeix que el seu enfocament "ha permès quantificar millor i discriminar les diferències entre grups" de dinosaures. "I gràcies a això", afegeix, "s'ha pogut configurar un morfoespai complet de les proporcions de les extremitats", un avenç molt important pels paleontòlegs.