És possible unir en una mateixa exposició eines artístiques tan bàsiques com un llapis amb els més sofisticasts sistemes informàtics? Es poden trobar la il·lustració vuitcentista i el disseny industrial avançat? La londinenca Alexandra Daisy Ginsberg, l'asturià Félix Luque i el fill d'Hostalets d'en Bas Àlex Nogué demostren que sí a Futur variable, l'exposició que avui inaugura el Centre d'Art Contemporani de Girona, Bòlit.
Aquesta mostra, en paraules dels seus creadors, «pren la noció de futur com a base de reflexió», i a partir de l'experiència conscient del pas del temps, ofereix tres propostes artístiques amb referències a àmbits tan diferents com la ciència-ficció, la filosofia, la biologia sintètica o la intel·ligència artificial.
En el cas de Fèlix Luque, aquest artista presentarà Chapter I: The Discovery. Es tracta d'una instal·lació interactiva que va crear el 2009, i que ell mateix defineix com a «una història de ciència-ficció». En aquest marc, presenta l'oportunitat de viure una «experiència immersiva» en diversos elements relacionats amb el futur. Per exemple, a través d'un dodecaedre reactiu al moviment del públic, «es connecta el present amb la remor d'un passat mític i immemorial». Així doncs, l'usuari és convidat a explorar la naturalesa mateixa de l'art digital, des de la combinació entre estranyesa i familiaritat que pot generar aquest element geomètric.
Vida i mort, pas del temps
També es mou en l'àmbit de la tecnologia punta la proposta que presenta dins Futur variable l'artista de Londres Alexandra Daisy Ginsberg. Amb Sascha Pohlepp, va crear també el 2009 un projecte que proposa la construcció d'objectes de nova generació «per a un futur que exigeix noves maneres de relació amb l'entorn i amb els sistemes de producció». Growth Assembly consta d'una sèrie de set dibuixos i un vídeo demostratiu, a través dels quals els artistes imaginen un futur en el qual la producció industrial es pogués traslladar a la natura, «transformant radicalment les cadenes de producció i distribució pròpies del segle XX». Els dibuixos, realitzats per Sion Ap Tomos, són il·lustracions naturalistes inspirades en les que caracteritzaven les expedicions científiques del segle XIX, alhora que es reconeixen deutores de les teories científiques d'Ernst Haeckel.
La tercera pota de l'exposició l'aporta el garrotxí Àlex Nogué, que ha creat un treball específicament per a l'ocasió. Es tracta de Codi de subsistència, format per un dibuix de gran format que s'enfronta a una superfície líquida on es reflecteix. D'aquesta manera, l'obra pretén ser «una pregunta existencial formulada a través del llenguatge visual». Amb la visualització d'un arbre, la instal·lació convida a presenciar i participar a temps real de la defunció d'una icona natural, un procés imparable.
