HMaría Bayo & Cors de Girona
Nuit Sacrée. Cor Filharmonia; Coral del GEiEG; Cor Juvenil Geriona; Cor Maragall; Coral Pla de Girona; Capella Polifònica; Cor Preludi; Coral Saba Nova; Coral Xàntica. Directora: Eva Martínez. D DIA i LLOC: 28/06/2011, Sala Simfònica de l'Auditori de Girona. XII Festival de Músiques Religioses i del Món.
o dic d'entrada: María Bayo és una magnífica soprano. Té un timbre i una tècnica d'altíssim nivell. No fa massa va ser present al Festival de Torroella de Montgrí -repeteix en l'edició d'enguany amb un recital que tindrà lloc el dia 26 d'agost a l'església d'aquesta localitat- amb diferents repertoris i va demostrar amb escreix el seu domini de l'art del cant. Malgrat tot això els cantants també tenen moments irregulars com es va poder escoltar en el concert inaugural del XII Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona.
Durant la primera part del concert la cantant no va trobar l'espai adequat per canalitzar el seu coneixement profund del repertori sacre. La seva extraordinària lectura de l'obra mozartiana tampoc la va poder ajudar. Val a dir que la veu és un instrument fràgil que juga males passades a tothom sense respectar la veterania ni l'ofici. L'expressió de la soprano d'alt de l'escenari era clara en aquest sentit perquè posava en relleu que no es trobava en un bon moment. Va fallar en els atacs i en els enllaços del registre mitjà a l'agut, amb grans dificultats en el vibrato i amb una flexibilitat de la línia canora massa dura que va poder resoldre parcialment en la segona part de l'espectacle. Una llàstima perquè esperàvem retrobar la sonoritat d'una artista que sap transitar amb facilitat per tots els camins del cant.
Els cors de Girona, per la seva part, van estar a un bon lloc tot i que en les darreres oportunitats que han cantat plegats a l'Auditori de Girona havien estat molt més equilibrats i amb una tímbrica molt més compacta però això no obstant van demostrar solvència i van tenir moments molt brillants. No cal repetir que a les corals falten veus masculines que puguin equilibrar les diferents cordes. Ahir les dues terceres parts dels cantaires eren veus femenines. Els acompanyaments de piano i orgue no tenien el perfil adequat per la proposta i caldria vetar la presència de l'instrument electrònic utilitzat amb poca o nul·la qualitat sonora. Molt interessant la nerviosa actuació de l'escolà de Montserrat en el duo amb la soprano María Bayo que va cloure un concert inaugural que hauria resultat esplèndid si la cantant hagués estat en la seva línia habitual d'excel·lència inoblidables. Aquestes coses poden passar i sempre cal posar-les en el context d'un ofici en què a voltes la veu no vol seguir el que vol l'artista.
