Amb més de mig segle estiuejant a Calella, Sentís va ser testimoni i cronista del desenvolupament turístic de la Costa Brava. Diari de Girona recupera alguns fragments d'una entrevista publicada el 2006.

Vostè va anticipar que el turisme esdevindria la primera indústria de la Costa Brava, en detriment d'altres activitats econòmiques.

Jo tenia la visió de la Costa Blava de França: Niça era un poblet de pescadors i ara és la cinquena ciutat del país. Va ser un avís del que podia succeir aquí, i la Costa Brava no podia fallar. Finalment, hi ha hagut una mica de tot: Cadaqués s'ha mantingut tal com era, perquè no hi ha més espai. Portlligat s'ha salvat per Salvador Dalí. Altres llocs, en canvi, s'han perdut, com Palamós o Sant Antoni de Calonge, amb les urbanitzacions a la muntanya, tan perilloses per als focs... En temps de la república ja hi va haver un pla de Turisme per a la Costa Brava, però la guerra i la postguerra espanyola i la Segona Guerra Mundial van paralitzar les inversions. I després, ja es van fer "estropicis" importants...

El desarrollisme dels anys 60.

Exacte. El port de Llafranc, per exemple, no s'hauria d'haver fet mai. Era absurd tallar una platja per fer-hi un port en benefici d'uns quants. Hi vam estar en contra diversos veïns, Josep Pla va fer uns quants articles... Van estar a punt de no fer-lo, però l'Ajuntament de Palafrugell ho va aprovar per un vot. Jo no hi vaig voler comprar cap amarratge i vaig haver de portar la barca a l'Estartit. En canvi, gent com els Woevodsky van salvar el litoral del Cap Roig fent-hi el castell i els jardins, i la platja de Castell, s'ha preservat perquè ha estat abraçada per una finca única. Els Puig Palau a Castell, Encesa a S'Agaró, les finques de Tamariu, com La Musclera... Les grans finques amb grans extensions de terreny que no s'han fragmentat han permès preservar la costa.

Els temps canvien, i ara algunes d'aquestes finques tenen problemes amb la llei de costes.

Al contrari. Totes aquestes finques van deixar la primera línia intocada. El Cap Roig, per exemple, només té un embarcador al costat del mar, a la cala de la Banyera de la Rossa. Ella s'hi banyava tot l'any... Precisament, els amos de les finques volien veure els arbres, i entre els arbres, el mar.

Hi ha una gran diferència entre els pobles que s'han decantat per un turisme "de qualitat" i els que atreuen el turisme de masses, com Lloret.

O Platja d'Aro. Pensaven que els que els convenia. L'Ajuntament sempre ha tingut voluntat de convertir-lo en el que és. Tothom ha tingut el que ha volgut, el que el seu Ajuntament ha buscat.

I quin és el futur de la Costa Brava, avui que el turisme ha descobert altres enclavaments del Mediterrani més barats?

Tenir una costa de categoria, com va ser al començament. Suïssa, per exemple, sempre ha estat car, i sempre hi ha anat turisme. Perquè hi ha un turisme car. El turisme de botellón de Lloret desllueix el nom del poble. Emplenarà els hotels i els apartaments, però si es pogués prohibir que hi anessin els hooligans anglesos a emborratxar-se, jo ho prohibiria.

És una carta que han jugat molts altres territoris, com les Balears.

I ara se'n queixen. La llei de costes té l'inconvenient que tot s'ho queda l'Estat i les autonomies no hi manen. Però si hagués existit fa 50 o 60 anys, s'haurien evitat moltes coses.