La catedral de Girona va inaugurar ahir el nou vitrall abstracte creat per l'artista irlandès Sean Scully amb què s'obre el tercer finestral de la façana nord del temple, tapiat des de la seva construcció, a finals del segle XVI.

Scully, que ha cedit el disseny sense cap retribució, afirma que "intentar explicar històries en una llengua abstracta és difícil", però que "tot i que no hi ha una narrativa, és una obra profundament espiritual", en què ha buscat reflectir amb un "ritme musical", "l'esperit contemporani".

De l'obra d'Scully, per la qual l'irlandès ha recuperat un disseny dels anys 60, el bisbe de Girona Francesc Pardo en destaca la conjunció amb la resta de finestres de l'església, que creen "una simfonia de colors que canvien amb el sol". Així, diu Pardo, la llum que entra a través del nou finestral, "embolcallarà la persona quan experimenta la transcendència".

I és que, tot i que trenca amb els motius figuratius i litúrgics de la resta de finestres, segons el prelat, l'irlandès ha sabut reproduir els colors que dominen als altres vitralls, creant una "harmonia entre la tendència abstracta" i la tradició.

Al seu torn, la Directora General de Belles Arts i Béns Culturals del Ministeri de Cultura, María Angeles Albert de León, va subratllar "l'encert" del bisbat a l'hora de buscar un artista contemporani que aporti una visió nova a la Catedral. Segons Albert de León, aquest fet "poc habitual", entronca amb la tradició de les catedrals, que es van convertir en "un reflex de la història de l'art en moviment".

Amb l'obertura de la finestra, adjudicada per 434.000 euros, es tanca la restauració de la façana que dóna a la vall de Sant Daniel, que ha costat 2,3 milions d'euros i que ha permès recuperar la cara més malmesa de la Catedral.

Per una banda, perquè va ser víctima de les bombardes de la ?Guerra del Francès, al segle XIX.

Per l'altra, perquè és la que més ha patit la pluja i la tramuntana. Els arquitectes encarregats del projecte -Fuses i Viader, Paulí, Nogués i J Pla- expliquen, a més, que pel gruix de la pedra al trifori (només uns 30 centímetres), els dies de pluja amb vent del nord, el paviment filtrava l'aigua, que entrava fins a les capelles de l'interior.

Per això, a més de la neteja superficial dels fongs i líquens de la façana, s'han restaurat els elements arquitectònics més danyats per l'artilleria, segellat les esquerdes de la paret i recuperat els elements danyats per la humitat a l'interior de la nau.

Els arquitectes també van recordar a la representant del ministeri la "urgència" de la restauració de la cara est, la que dóna a l'absis, on hi ha els vitralls més valuosos. A les preguntes sobre el trasllat de l'orgue, va dir Pardo, "de moment, no hi ha resposta".